“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Esta vesprada ens arribarà la nit a les 21:17 hores
i no serà fins a les 06:58 hores de dema quan tornem a veure el sol, hores, que
espere siguen les suficients perquè ens abaixe la temperatura.
Em comentaven ahir a la vesprada, després d'una
suculenta paella, perquè ens servix tant de pensar i raonar sobre el que ens
succeïx, i succeïx al nostre voltant, i vist des d'un cert sentit el filosofar
sobre el que ens rodeja no ens deuria servir per a res que ens puga donar un
benefici material. És, per dir-ho així, inútil. I mirat des d'un cert punt de
vista “no servix per a res”, és més: ni pot ni ha de servir per a res! I així ha de ser.
Com és normal, ara he de fer alguns aclariments:
meditar, reflexionar, pensar, fantasiejar, analitzar i m'atreviria a afegir
raonar són actes que deurien transcendir a tot la quotidianitat, haurien de
passar per damunt de la nostra rutina diària, del nostre treball, de l'estar
sempre buscant el rendint i competint, d'estar fixant-se només en la immediatesa
i d'estar tot el dia aclaparat. El filosofar deu distanciar-nos de tot això,
deuen ser moments en què mirem, com es deia en una pel·lícula: “el que realment
sap, mira en una altra direcció”, cap a un altre lloc.
Trencar amb la rutina diària és molt relaxant,
apartar-se del tràfec quotidià ens ajuda a descansar i a traure noves forces
per a seguir amb la nostra vida diària,
pel que eixos moments en què els nostres pensaments transcendixen la
quotidianitat, en eixos moments en què som capaços d'oblidar-nos de tot i que
imaginem bogeries ens ajuden a convertir la nostra vida en més agradable.
Són els raonaments que es fan sense cap afany
d'obtindre un benefici, deixant arrere tot càlcul, quan més ens acostem a eixa
classe de bogeria que ens trau del nostre món i ens conduïx cap a altres llocs
que transcendixen el nostre món rutinari, llavors sorgix eixe acte filosòfic
que tantes vegades és necessari per a "sobreviure" en un món difícil,
és una manera de mantindre la serenitat, si el dia a dia és insuportable.
Em pareix que era Plató el que ens mostrava el
“Eros filosòfic”, eixe plaer que s'assembla al de l'amant i al del poeta, que
no sols ama la veritat de les coses i la busca sinó que l'anhela.
L'amor, l'art, la religió i també eixos moments en
què raonem estan relacionats en certa manera. Es contraposen a la manipulació
del nostre món. No es deixen utilitzar per a obtindre determinats beneficis
materials, perquè si ho feren la religió i les nostres reflexions es
transformarien en ideologies, i l'amor, es convertiria en una indústria del
sexe.
Quan ens acostumem a eixos moments de reflexió som
capaços de transcendir del món quotidià i no ens deixem absorbir pels nostres
problemes habituals, entonces advertim que no podem satisfer tots els desitjos
del nostre cor, donant-nos comter que hi ha algo més a lo que ens volem dedicar.
I la busca de “aixe més” és el que ens porta a
voler, amb més ànsia, estar més temps reflexionat.
Feliç Vesprada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario