“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Un altre dia en què l'horari del sol es repetix,
tornarà a retirar-se per a descansar a les 21:29 hores i tornarà a lluir demà a
les 06:42 hores.
Hi ha preguntes sobre la realitat humana que són
molt conegudes i que la majoria de nosaltres ens les hem fet alguna vegada,
com; d'on venim?, A on anem? Però hi ha
altres que també han estat presents durant la història i que hui en dia estan
d'actualitat.
Qui és l'home?, què és l'home?: són preguntes que
continuen generant debats oberts i apassionants, i per tant se'ls han donat i
se'ls continua donant respostes d'allò més dispars. Preguntes que segurament en
més d'una ocasió molts de nosaltres ens haurem atrevit a donar la nostra pròpia
resposta, basada en les nostres experiències personals i pel que veiem al
nostre voltant.
Qui és l'home?, què és l'home?
La
resposta a estos dos grans interrogants esta molt lluny de ser unànime. I no
obstant això, d'ella depenen dos concepcions de la persona humana, que són el
resultat al seu torn d'estes dos primeres i decisives qüestions prèvies: és
l'home un ser espiritual i transcendent o tan sols temporalitat i matèria?; és
l'home un ser creat —criatura— o tan
sols una partícula trivial i anònima del Cosmos?
Les conseqüències de la resposta són immenses. És
una resposta que té més importància de què a primera vista ens pot paréixer.
Vegem; un home que siga criatura, o siga que haja
sigut creat, es trobarà necessàriament dins de l'obra d'un Creador i per tant
en l'organigrama d'una Creació. En l'origen de l'home creat es trobarà una
intel·ligència i una voluntat. Es tractarà d'un ser que ha sigut pensat per la
ment i volgut per la voluntat del seu Creador. Per tant, la seua existència, obra
de l'Autor de la seua vida, tindrà una raó i un sentit i es dirigirà cap a un
fi. O siga, l'home que ha sigut creat sap, en definitiva, d'on prové i cap a on
va.
Vegem ara un home no creat; seria fruit exclusiu de
l'atzar. La seua existència constituiria el resultat final d'una permanent
continuació de casualitats, de la qual caldria excloure a priori
qualsevol ordenació intel·ligent i voluntària. Un home que no haja sigut creat
seria un ser llançat a l'existència pel capritx capritxós d'un destí cec. La
vida d'este home no tindria raó i sentit: no seria fill de ningú, perquè ningú
li hauria concebut ni volgut donar-li vida; procediria del no-res i al no-res
s'encaminaria, sense fi. La seua mort, segons la definició de Marx, no serà
sinó una dura victòria de l'espècie sobre l'individu. Esta és la condició a què
ha de resignar-se l'home que rebutja la condició de criatura.
No es concep la vida de la mateixa manera, són dos
formes d'entendre i viure molt diferents, la resposta ens marcara la nostra
vida i la nostra forma de ser.
Feliç Vesprada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario