“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Hui tindrem un minut menys de sol, se'ns anirà a
les 21:28 hores i tornarà a les 06:45 de matí.
Durant la cervesa que m'he pres abans de dinar, o
siga el “vermut” de tota la vida, ha tornat a sorgir el tema de la ja famosa
entrevista a Otegi de la que un poc vaig dir fa ja alguns dies. La meua opinió
no ha canviat des de llavors, doncs em pareix que els mitjans de comunicació
social que tenen una gran influència sobre l'opinió pública, tenen la gran
responsabilitat ètica de procurar-nos una informació que este basada en la veracitat
i el respecte a les lleis morals, els drets legítims i la dignitat humana.
I la televisió, i molt especialment la
televisió pública, que es paga amb els impostos tots els espanyols, està
especialment obligada a respectar els valors humans i democràtics que són la
base de la nostra convivència.
Per tant continue pensant que RTVE no va complir
amb el seu deure, i que no es va tractar d'un acte de neutralitat entre
víctimes i botxins, quelcom que en si ja considere condemnable, sinó que
intenta blanquejar la imatge d'Otegui. El problema amb este tema, i molts
altres, són les diferents formes d'entendre la societat i entre les que es
compten algunes en què hi ha una absència de valors morals.
Jo, ho veig de la següent manera, una persona
madura és la que és fidel a la seua pròpia consciència, i, normalment, perquè
hi ha excepcions en ambdós sentits, la nostra societat està dividida, en línies
generals, en dos grans grups.
Per un costat estan els que jo denomine com a
creients, els que pensen que hi ha un Déu Creador, autor de la vida, que ens ha
dotat als hòmens d'una dignitat personal irrenunciable, ens ha fet capaços de
llibertat i responsabilitat, i ha posat en nosaltres unes lleis morals que hem
de complir si volem realitzar-nos com a persones. Els que pensem així creiem
que tenim en nosaltres una consciència que ressona en nosaltres i ens indica el
que hem de fer per a amar i practicar el bé i evitar el mal, així com per a
estar al servici de la veritat i de les normes objectives de moralitat.
Acceptem una Llei i un Dret Natural i el que la Veritat i el Bé no són
una cosa subjectiva, sinó una realitat objectiva al servici de la qual estem.
En esta concepció el dret positiu no atorga, sinó que reconeix drets
preexistents.
En canvi, en l'altra concepció, que podríem
anomenar positivista, relativista o subjectivista, no es reconeix l'existència
de Déu ni, en conseqüència, del Dret Natural. En esta concepció, al no existir
Déu, l'home és el ser suprem. La Veritat i el Bé no són quelcom objectiu,
perquè el que hui és bo demà pot ser roín i viceversa, amb el que arribem a la
conclusió que no hi hi ha valors permanents i que el fi justifica els mitjans.
En conseqüència sóc jo, encara que siga terrorista, el que decidisc el que puc
o no puc fer. Un terrorista com Otegi és capaç de dir: “Ho sent si hem generat
més dolor a les víctimes del necessari o del que
teníem dret a fer”. És a dir, no nega que les seues activitats han
sigut violentes i plenes de conseqüències lamentables, però ho justifica com necessàries
en virtut de la suposada grandesa del fi que perseguix.
Es diu que l'Estat ha derrotat a ETA, i m'agradaria
que fóra veritat, però ETA només ha deixat de matar, està en les institucions i
molts terroristes estan tranquil·lament vivint dels nostres impostos, sense
haver demanat perdó ni col·laborar amb la Justícia en l'esclariment dels seus
crims.
El problema, des del meu punt de vista, és que per
a combatre a ETA cal creure en una sèrie de valors, com la pau, entesa com a obra de la justícia, no de la
capitulació davant d'uns criminals; la llibertat, en la que crec és la
veritat la que ens farà lliures i no com la llibertat la que ens farà verdaders.
En fi, ho deixe que vaig a vore el Tour.
Feliç Vesprada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario