jueves, 11 de julio de 2019

Dijous 11 de juliol del 2019.

“El correcte és el correcte, encara que no ho faça ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque respecte d'això”. (G. K. Chesterton). 

Esta vesprada el sol ens abandonarà a les 21:27 hores i ens deixara a fosques fins a les 06:46 hores de matí on tornarà a il·luminar-nos. 
Pel que es diu en els mitjans de comunicació, veig que estem tenint moltes dificultats per a formar un govern per a la nació, es veu, que no han bastat les eleccions i estem a l'espera que els triats es posen d'acord, que pel que estic sentint és prou difícil.
Ara estem en eixe; tu em recolzes ací i jo et recolze allí. Estem en eixa formació d'aliances i pactes en què els partits han de renunciar al que han promés en els seus programes electorals. Estem per tant en eixa fase en què els votants moltes vegades se senten desencantats perquè; “Jo no vaig votar a eixe partit per a això”.
És absurd que el govern d'una Autonomia, d'un Ajuntament o de la nació es decidisca en funció d'un repartiment de poder. Però és així. Posat a buscar solucions, i veient les dificultats de cada cas, a mi no se m'ocorre cap solució. Excepte, si pose en dubte el sistema, una cosa que crec que ja vaig dir en alguna ocasió. El que succeïx és que la solució no pot eixir des d'un partit que es trobe integrat en este sistema que tenim ara.
Si ens parem un moment a veure la situació nos en adonarem que el problema és fàcil de veure, el trobem en el que s'anomena partidocracia o siga identificar la representació popular amb la governació. Quan votem a un partit és “perquè mane”. I clar que manen. Aspiren a la majoria absoluta, amb la qual cosa està garantit el govern que passarà per damunt de l'oposició, per impotència d'esta. Si no s'aconseguix la majoria absoluta, es fabriquen una a base de pactes dels partits. El resultat és el que estem vivint i patint.
Pense que necessitem unes corts que representen al poble. Ja se, que tots els congressistes han sigut triats democràticament, però una vegada en el congrés tenen el vot captiu, no són lliures per a seguir el mandat que els hem donat, no són capaços de superar la seua adscripció a la ideologia del seu partit i s'obliden del bé comú i d'utilitzar el seu vot per a orientar el govern en eixe camí, ja siga votant a favor seu o en contra seu, quan procedisca. Però perquè açò succeïsca són necessàries les llistes obertes, l'elecció dels diputats per districtes i la subjecció al mandat imperatiu dels electors.
Resulta també paradoxal que el govern siga designat per les mateixes corts que han de jutjar la seua actuació quan hi ha la disciplina de vot.
En fi, com no es pot reunir una majoria que puga investir a un Govern podem arribar a unes noves eleccions generals. I mentrestant no tenim un govern estable. Tots estos anys que portem sense un govern estable és el que al cap i a la fi condemna el sistema que tenim ara. Fa falta un govern estable, o no? Si fa falta, no és admissible que mantinguem un sistema que durant períodes tan llargs ens priva d'ell.

Feliç Vesprada.

No hay comentarios: