“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Ja estem de tornada, ha sigut pràcticament una
setmana en què hem canviat els nostres costums, i ara, tornem a la mateixa
calor que teníem i a uns minuts menys de sol,
un sol que esta vesprada ens abandonarà a les 21:20 hores i que tornarà
demà a les 06:55.
He tornat, i em torne a trobar amb la mateixa calor
i el mateix debat polític que deixe, hui i ahir ho he vist reflectit en
l'elecció del president de la nació en el congrés dels diputats. He vist que es
continua patint en el discurs programàtic del president d'un greu inconvenient:
es tracta del menyspreu per la família, la maternitat, i la descendència, també
de la natalitat, un dels majors problemes que amenacen a Espanya.
No entenc molt bé eixe silenci programàtic, no
comprenc per que es margina el tema en l'agenda política quan es diu que hi ha
un problema amb la sostenibilitat de les pensions a llarg termini. Ja se que
els efectes beneficiosos de l'augment de la natalitat necessita del menys 25
anys perquè es puguen apreciar, però per això mateix es requerix començar com
més prompte millor amb una política que recolze a la família i a la maternitat.
És curiós que en el discurs en què es mostra i
s'explica el programa que es pensa aplicar en la pròxima legislatura es parle
tant de la morta i res de la vida, del nàixer. Espere que este no siga el
verdader sentir dels que ens van a governar perquè Espanya és l'únic país a
Europa sense política familiar, pel que
s'esta oblidant contínuament dels fills i del que és el seu fonament, la família.
Per què no som europeus en açò? Per què el nostre feminisme acaba on comença la
maternitat? No m'agrada que es córrega “un atapeït vel” sobre el tema.
Per cert, sí que es va parlar encara que de manera
supèrflua de les pensions, però es va fer amb les paraules del manual del
políticament correcte, ni una sola paraula de l'important: com pagar-les. Això
sí, es va presumir de tindre fibra òptica i que som una potència europea per
esta raó, oblidant-se que els que fan gran a un país són les famílies i el capital
moral de les seues gents.
En fi, tot continua en les mateixes condicions en
què estava abans d'anar-me, unes condicions en què molta gent continua sense
entendre que es diu quan sa nomena la llei natural.
Feliç Vesprada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario