“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Un minut és el que hui va a guanyar-li la nit al
dia, esta vesprada el sol ens deixarà a les 21:29 hores i tornarà a aparéixer a
les 06:41.
Fa hui una setmana de l'entrevista en TVE a Arnaldo
Otegui i m'agradaria, passat este temps, fer algunes consideracions. Vull
recordar, ja que hi ha moltes persones que no tenen records del que signifiqua
el terrorisme a Espanya, que, Arnaldo Otegui i els seus col·legues de Bildu no
han demanat perdó ni per tant s'han penedit d'haver produït morts de persones
en atemptats terroristes.
Estic d'acord amb els que diuen que s'ha produït un
intent de “blanquejar” la imatge de Bildu i d'Arnaldo Otegui i que açò s'ha
produït amb el consentiment de Rosa María Mateo com a responsable de la TVE, i
de Pedro Sánchez, sense el beneplàcit del qual no haguera pogut realitzar-se
l'entrevista, perquè a més en qualsevol altre cas la destitució de
l'encarregada de TVE haguera sigut fulminant.
M'ha agradat la declaració de Javier Rupérez, per
cert segrestat per Arnaldo Otegui, demanant que TVE li concedisca un espai
semblant per a poder reflexionar i expressar-se sobre «Otegui i els seus
crims». Em va agradar també el que Marimar Blanco va dir l'endemà des de la
Tribuna del Congrés: «És inacceptable, vergonyant i humiliant que la televisió
pública es convertisca en un altaveu infame d'un terrorista confés com és
Otegui, amb l'únic objectiu de blanquejar el braç polític de Batasuna, com és
Bildu… Crec que no ens mereixem tant de menyspreu».
Recordaré també que el lema de les Víctimes:
«Veritat, Memòria, Dignitat, Justícia», continua sent, un problema que xoca amb
la ideologia relativista, que invadix bona part de la nostra classe política.
El terrorisme cal condemnar-ho sempre, així com
tampoc és admissible el silenci sistemàtic davant del terrorisme. Açò, ens ha
d'obligar a tots a expressar responsablement el rebuig i la condemna del
terrorisme i de totes les maneres de col·laboració amb els que l'exerciten o el
justifiquen, particularment als que tenen alguna representació pública o
exercixen alguna responsabilitat en la societat. No es pot ser neutral davant
del terrorisme. Voler ser-ho resulta una manera d'acceptació del mateix i un
escàndol públic. És a dir, inclús la
neutralitat és ja immoral i amb molt més motiu prendre partit per ells per a
aconseguir avantatges personals.
M'agradaria que tots el polítics tingueren unes
conviccions morals sòlides, però veient el que esta succeint crec que no hauria
de ser ingenu i que per desgràcia estem en mans de polítics que només aspiren a
governar com siga, i que com bons relativistes, no creuen ni en la Llei Natural
ni en els valors morals universals. El problema és que si no hi ha una llei
superior a la de l'Estat, estem en una espècie de Totalitarisme, on els meus
drets no es deuen a la meua dignitat com ser humà, sinó que són simplement una
concessió de l'Estat, que este em dóna quan i si li dóna la gana.
M'agradaria acabar deixant una porta oberta a
l'esperança, perquè crec en tants compatriotes nostres que són persones decents
i que al final convenceran als que han triat el “tot val” perquè es donen
compte dels seus errors.
Feliç Vesprada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario