Dia 48, del viatge a la marató de València.
Molt bon dia!
Si mirem plans d'entrenament per a la marató ens adonarem en què és
complicat trobar un que no es base en la teoria del VO2 màx. Ja que és, amb
diferència la base dominant i ha sigut adoptada en molts esports de
resistència.
Ja sabem i entenem un poc d'on ve eixa teoria i perquè els entrenaments es basen en algun percentatge de la freqüència cardíaca màxima. Pel que ara ens ve la pregunta. És vàlida la teoria del VO2 màx.? és el factor limitant en el rendiment de resistència? La meua resposta és que no crec que siga la teoria correcta. Òbviament, això és bastant polèmic i dona molt de què parlar.
El problema principal que li trobe a eixa teoria és el fet que els
maratonians correm a ritmes més lents que el ritme de VO2 màx. i basar un
programa d'entrenament en una dada que no utilitzarem és com menys
qüestionable. A més, no tinc res clar que puga predir el meu rendiment en la
marató, si el meu límit de rendiment és la capacitat de processar l'oxigen,
llavors els que tenen el VO2 máx. més alt també serien els corredors més
ràpids. Això, tanmateix, no és així. El que jo tinga el VO2 máx. més alt no
m'assegura que correré la marató més ràpida que el meu company que la té més
baix.
Una altra cosa que em crida l'atenció és que a partir dels 5000 metres
els corredors no competixen al seu ritme de VO2 máx. Corren a un ritme menor
que el VO2 máx. Com puc dir que el VO2 máx limita el meu rendiment quan no
estic corrent a VO2 màx. Si el VO2máx. limita realment el rendiment, llavors
hauria de ser capaç de córrer qualsevol distància igual o només lleugerament
més lent que el ritme de VO2 máx. Tots sabem que este no és el cas, no obstant
això. Per tant, no és d'estranyar que existisca algun altre factor que limita
el meu rendiment.
Ara hem arribat al punt més important. Ja sabem que quasi tots els
programes d'entrenament de resistència es basen en la teoria del VO2 máx.
Vegem, si estem utilitzant un pla d'entrenament que seguix la teoria del VO2 máx.
i eixa teoria és qüestionable, té realment sentit basar el nostre entrenament
en ella? Si la teoria està viciada, no seran llavors els programes
d'entrenament basats en esta teoria igualment defectuosos?
Finalment, si el VO2 máx. no és el factor limitant, llavors, quin és?
Bona pregunta!
No hay comentarios:
Publicar un comentario