Dia 23, del viatge a la marató de València. Actitud positiva.

     Dia 23, del viatge a la marató de València.

Molt bon dia a tots!   

Quan se'ns fica al cap preparar-nos per a córrer una marató hi ha una actitud que no pot faltar, es tracta de tindre una actitud positiva, és clar que no sols per a entrenar, sinó que també és bona per a la nostra vida diària.

Ser positiu, encara que ens pot semblar complicat en moltes situacions, no ho és tant. Si cada matí en alçar-nos ens diem: tinc dos opcions, puc triar estar de bon humor o de mal humor. I sempre trie estar de bon humor. Si cada vegada que ocorre una cosa dolenta, puc triar entre el paper de víctima o el d'aprendre alguna cosa d'allò. I procure triar això d'aprendre alguna cosa. Si cada vegada que li sent a algú queixar-se, puc triar entre sumar-me als seus laments o fixar-me en el costat positiu de la vida, i sempre trie el costat positiu de la vida. Si trie este tipus d'aptitud davant la vida resulta fàcil ser positiu i, a l'hora d'enfrontar-se a una marató és un avantatge.

Ja sé que no sempre és tan fàcil, però tampoc és tan difícil ja que la vida és una elecció constant. Cada situació és una elecció. Tries com reaccionar davant les situacions. Tries com afectarà la gent al teu humor. Tries estar de bon o de mal humor. És elecció teua decidir com vius la teua vida.

Cada dia podem triar si encararàs l'entrenament amb ganes o t'amargaràs. L'única cosa enterament teua, que ningú pot controlar o assumir en el teu lloc, és la teua actitud. De manera que, si ens adonem d'això, tota la resta de la vida es fa bastant més fàcil.

Tot l'anterior apunta a una idea important. Tots coneixem a corredors que, amb la seua sola presència, irradien sentit positiu. La seua actitud és optimista, animosa, esperançada. Posseïxen com una espècie de camp magnètic que orienta els dels quis li envolten, que potser són més febles o negatius. Són desactivadors de crispacions i picabaralles. Quan afronten una situació difícil, solen ser serens, conciliadors, harmonitzadors.

Solen ser corredors que han aconseguit aprendre de les seues pròpies experiències, tant de les negatives com de les positives. Creuen en els altres. No reaccionen desproporcionadament davant els seus defectes, ni davant la crítica o les dificultats. No se senten satisfets quan descobrixen els errors i debilitats dels altres (i això no perquè siguen ingenus, perquè també ells veuen eixos errors, però saben que amb la seua actitud poden fer-los millorar o encastellar-se en la seua conducta). Procuren no etiquetar ni prejutjar a la gent, sinó descobrir els valors positius que hi ha en tota persona. Desperten agraïment i gratitud. No són envejoses. Són agraïdes. Tendixen, de forma quasi natural, a perdonar i oblidar les ofenses que reben. Busquen el mode de millorar la seua formació. Lligen, escolten, posseïxen afany de conéixer coses, els interessa el que interessa als qui li envolten. En fi, tota una actitud digna d'imitar en la nostra vida.

En fi, si veiem a persones així no cal perdre-les de vista.