Dia 31, del viatge a la marató de València.
Molt bon dia!
Una altra de les dificultats amb les quals ens trobem els corredors
quan entrenem és no voler acceptar el dolor. Existix la idea que detindre's
davant el primer símptoma d'una lesió és falta de força mental i de falta de
sacrifici, però en realitat el que estem fent al no parar-nos a pensar en eixes
molèsties ens pot implicar diversos problemes.
Una lleu lesió que amb un parell de dies de descans o de carrera lenta
se'ns pot curar, pot durar mesos si continuem amb l'entrenament negant-nos a
deixar passar unes poques sessions.
Si ho pensem veurem que el cos ens llança un senyal amb el dolor, un
senyal d'alarma que alguna cosa no funciona bé, és eixe testimoni roig del
quadre de comandament que ens anuncia que alguna cosa esta fallant. Si ho
ignorem, podem passar d'una sobrecàrrega lleu a una lesió més complicada com
una tendinitis, un trencament muscular o una fractura per l'estrés que li estem
causant a eixe tendó o *musculo.
Un altre aspecte del qual no ens adonem és el que quan correm amb
molèsties, eixe dolor canviarà la nostra mecànica de carrera, la qual cosa
obligarà altres músculs a fer un esforç al qual no estaven acostumats ni en una
posició i en una direcció diferent. Per tant, ens podem trobar que ens van
apareixent molèsties en diferents parts del nostre cos.
Cal estar atents a veure la diferència entre les molèsties causades per
l'esforç que estem fent en córrer i un senyal real de dolor. Vegem, és normal
que durant un esforç aparega de manera progressiva una molèstia, també és
normal que siga en les dos cames. És eixa sensació de “ardor” que millora
després d'uns minuts d'haver acabat l'entrenament o la carrera.
No obstant això, si el dolor apareix de manera sobtada i molt
localitzada, seguix ací després haver-hi una bona estona d'haver acabat, si
veiem que hi ha inflamació o enrogiment i a més notem que està calent llavors
podem estar quasi segurs que ens hem lesionat, sobretot si l'endemà empitjora
quan comencem a córrer.
En fi: Si un dolor apareix durant un entrenament no sempre significa
“parar del tot”, però sí que “escoltar, avaluar i ajustar”. Que ens preocupem
d'eixes molèsties no és debilitat, sinó part de la nostra maduresa com a
corredors.
Cuidar el nostre cos no és una opció, és un deure per a tot corredor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario