Dia 38, del viatge a la marató de València.
Molt bon dia!
No conec totes les vostres respostes a les preguntes d'ahir, però a
l'ésser en el fons unes preguntes retorices tampoc les necessite per a seguir
amb l'entramat tema de mesurar el nostre entrenament en els quilòmetres que
realitzem i la seua intensitat.
En llegir les preguntes d'ahir sense adonar-nos hem intentat valorar
l'esforç que ha realitzat cada corredor i els hem comparats. És a dir, els hem
donat a cada un un valor, els hem assignat el que es diu la càrrega
d'entrenament que han realitzat.
Doncs bé, per a seguir avant ens hem de posar d'acord en què és això de
la càrrega d'entrenament.
Quan entrenem sotmetem al nostre cos a un estrés, eixe estrés és el que
es diu càrrega d'entrenament. El nostre cos davant eixe esforç reacciona, i una
de les formes és mitjançant una millora: es fa més ràpid, més fort o siga es
posa més en forma. Però com ho mesurem? ho mesurem pels quilòmetres o d'alguna
altra forma? La majoria de nosaltres suposem que només els quilòmetres
recorreguts a una intensitat mesuren amb exactitud la càrrega d'entrenament que
rep el nostre cos. No obstant això, el fet és que la càrrega d'entrenament no
es mesura amb precisió d'eixa forma. Es mesura per la duració i la intensitat.
O siga: la càrrega d'entrenament és igual a la duració multiplicada per
la intensitat.
Vegem, el nostre esforç és una funció del temps que hem dedicat a fer
alguna cosa, per la qual cosa els corredors com jo és fàcil que suportem més
estrés, fins i tot si realitzem menys quilòmetres que els meus companys molt
més ràpids. És per això que un entrenament com el que comente de 32 quilòmetres
causa més estrés en el meu cos que per al meu company.
Si recordem, en eixe entrenament, jo el realitze en el doble de temps
que el meu amic. No només cal tindre en compte els 32 quilòmetres, és el temps
per a completar eixos 32 quilòmetres el que cal tindre molt present. Per a
evitar el meu sobre entrenament i les lesions, jo he de recórrer menys
quilòmetres que el meu amic.
Per a conéixer quina és la càrrega d'entrenament que està suportant el
meu cos i així poder regular-la he de saber exactament el dur que estic
entrenant. La majoria de nosaltres ho mesurem pels quilòmetres que recorrem
cada setmana i assumim que ho estem fent bé. No obstant això, eixa mesura no
quantifica la qualitat del nostre entrenament. A més, la qualitat de
l'entrenament és sens dubte la millor manera de predir quin serà el nostre
rendiment, així com saber quin és el risc de sobre entrenament. Per tant, es
necessita una dada que ens done la mesura de la quantitat i la qualitat del
nostre entrenament.
La càrrega d'entrenament, com he dit abans, és la duració de la sessió
multiplicada per la mesura mitjana de l'esforç que hem percebut durant la
sessió. I, ara se'ns presenta el problema de quantificar el nostre esforç, però
això ja ho aclariré amb més profunditat un altre dia. Es tracta més o menys,
d'eixa pregunta que se'ns fan en moltes aplicacions amb una escala perquè
avaluem la nostra percepció de l'esforç.
Hui el que m'interessa aclarir és que la càrrega d'entrenament es
mesura millor utilitzant la duració i la intensitat.
Ara que ja sabem això, ja tenim una dada més per a poder respondre a
les preguntes d'ahir.
Resumisc: Són els dos entrenaments de 32 km iguals?
La resposta és NO.
Per què? La resposta és que no, perquè la càrrega d'entrenament es
mesura correctament per la duració x intensitat, no la distancia x intensitat.
El fet que el meu amic i jo correguérem eixos 32 km és immaterial. La
càrrega de cada un de nosaltres no va ser la mateixa. Els dos vam córrer al
mateix nivell d'intensitat segons el nostre estat físic però jo tardé el doble
de temps per a completar eixa distància. Cosa que significa que la meua càrrega
d'entrenament de quasi quatre hores és el doble que la del meu amic que tarda
pràcticament la mitat. Atés que la meua càrrega d'entrenament és major
experimenté un estímul d'entrenament més gran, una major fatiga, més esgotament
del meu glucogen, etc., i també necessitaré més temps per a recuperar-me,
suposant que el meu poder de recuperació siga el mateix del del meu company.
Ara hauria de quantificar tot l'anterior i mostrar com ho faig jo, però
per hui crec que ja ha sigut massa llarg, i a estes hores del matí hi ha poca
gent que aguante moltes més línies, així que ho deixe per hui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario