Dia 28, del viatge a la marató de València. Afany d'aprendre

     Dia 28, del viatge a la marató de València.

Molt bon dia a tots!  

Es pot parlar i escriure molt de sobre la carrera a peu i el que significa, i, no obstant això, mai es pot estar segur del que un altre corredor experimenta en córrer. Encara que estiguem corrent al seu costat, no podem endevinar que és el que està veient i sentint. Coincidim amb ell en el nivell bàsic, per descomptat. Els dos estem sentint aparentment el mateix, però ignorem el nivell on està instal·lada la percepció de l'altre. Una mateixa carrera no és la mateixa, per exemple, per a la mirada d'un corredor que va simplement a participar i per a la mirada d'un corredor que competirà.

Cada un rep percepcions distintes. No és només que vegem els mateixos carrers i els mateixos corredors i després ho interpretem de mode diferent, sinó que la percepció de cada un és filtrada pel valor i el significat que això té per a cada un. Un exemple clar de tot això és quan veiem una cosa escrita: ens costa molt mirar eixes paraules sense llegir-les; si entenem eixe idioma, és clar, no veiem uns estranys gargots, sinó que la mirada intel·ligent es resistix a detindre's en eixos signes, i va més enllà: no veu, sinó que llig, rep inevitablement una percepció elaborada, i la seua atenció es desplaça segons el significat del que va veient.

El corredor que competirà sense adonar-se analitza als altres corredors buscant la millor manera de guanyar-los i el que entrenarà simplement els veu com a corredors que tenen la intenció de passar una vesprada practicant el seu esport favorit.

Els corredors, en quasi tots els entrenaments, estem interrogant contínuament el que estem fent, i de la sagacitat de les nostres preguntes dependrà l'interés de les respostes i les nostres possibilitats d'enriquir-nos amb elles.

Al corredor amb afany d'aprendre li succeïx el mateix que al xiquet, que cada vegada és més exigent a l'hora d'acceptar una resposta. El xiquet repetix una vegada i una altra les mateixes preguntes: què és això?, per què és com és?, què fa?, per què fa el que fa?, etc., però no sempre li valen les mateixes respostes.

A més, una mateixa pregunta no significarà el mateix en els diversos moments d'un entrenament. Hi ha una etapa en què la pregunta què és això? queda contestada amb el nom de la cosa. Més avant, no obstant això, caldrà donar més explicacions, perquè el corredor espera més, necessita més, i tornarà a fer les mateixes preguntes, però llavors l'interrogant que ha de ser satisfet per la resposta serà molt més profund.

A través de la seua observació, la seua reflexió i les seues preguntes, el corredor aprén des d'un principi a mirar i entendre el món de la carrera a peu. Potser per això una de les més eficaces obstinacions d'un club de corredors és ensenyar als seus corredors a preguntar, ensenyar a buscar els seus dubtes i formular les preguntes que els ajuden a omplir eixos buits que els seus companys els obrin i que desitgen omplir.

La insensibilitat, la incapacitat d'aprofundir, encara que siga un poc en el món la carrera a peu, és una de les més amargues fonts de frustració d'un corredor, perquè es nega a si mateix tota possibilitat de ser singular, perquè dilapida totes les grans possibilitats que se li van presentant en cada entrenament amb els seus companys. Els corredors insensibles afirmen que tot això els és igual, que estan bé com estan, però si algun dia desperten ho comprendran, i veuran el que han perdut, es lamentaran amb verdader pesar.

Seria una pena que amb els anys un corredor acabara amb eixe natural i espontani desig infantil d'aprendre. Tot corredor haguera d'esforçar-se a mantindre per a tota la vida eixe noble i fecund desig d'enriquir-se amb les aportacions dels altres. Un desig que ens porta a no conformar-nos amb explicacions que fa un temps potser sí que ens semblaven suficients. Un desig que ens impedix perdre la capacitat de meravellar-nos, que ens allunya del perill de tornar-nos conformistes i insensibles. Un desig que ens impulsa a aprofundir en les coses, que exigix millorar la nostra sensibilitat, la nostra capacitat de discerniment. Potser pensem que eixa capacitat a penes pot créixer ja en nosaltres, però potser no és així. Podem aprendre a discernir millor. Podem enriquir els nostres esquemes perceptius.

 Podem guanyar en sensibilitat. Devem.