Dia 22, del viatge a la marató de València.
Molt bon dia a tots!
Encara que estic corrent per a acudir a la marató de València no puc
dir encara que he començat a entrenar per a la marató, estic preparant-me per a
poder entrenar.
I és que començar com si fora qualsevol cosa és una enorme malaptesa.
Un entrenament per davant per a córrer la marató és un regal massa gran per a
llançar-lo a perdre.
Alguna vegada heu sentit en el
més profund del vostre ésser eixe desig profund i enorme de millorar o de
canviar? Si és així, no es deixa que el desig s'escape, perquè no tots els dies
el sentiràs. Si hui sents eixa crida a voler entrenar per a la marató, a ser
més ràpid, a ser més resistent, a ser distint, atrapa-lo amb força i que fes-lo
realitat.
L'inici d'un nou entrenament és
el moment per a reunir les forces i tota la il·lusió per a començar millor,
perquè el que es propose convertir este entrenament en el seu millor
entrenament, el pot aconseguir.
Un nou entrenament és una
oportunitat més per a transformar-se com a corredor, com a maratonià, i també
com a persona: “Vull ser diferent, començaré bé; així serà més fàcil seguir bé
i acabar bé. Potser l'any passat no va ser la meua millor marató, em va deixar
un mal sabor de boca. Este serà distint, vull que així siga; és un desig, és un
propòsit, i no el faré malbé. Tinc una altra oportunitat que no malbarataré,
perquè la vida és massa breu”.
Qui és capaç de dir: "Des
de hui, des d'este primer dia, tot serà distint" “Un altre estil de vida,
una altra manera de ser, un altre tipus d'entrenament, més quilòmetres. Per què
no intentar-ho?”
En els moments en què hem acabat
les nostres carreres, cansats, defraudats, plens de culpa, arribem a pensar:
«Per què no deixar de córrer?» Però en eixos mateixos moments es pot pensar una
altra cosa: «Per què no començar de nou?».
Alguns veuen la seua última
marató, i pensen que la temporada passada ha sigut grisa, vulgar i mediocre, i
el seu gran argument i raó per a desesperar-se és: «He sigut un Desastre, què
puc fer ja?» Però altres trauen d'ací mateix el gran argument, la gran raó per
al canvi radical positiu: «No em resigne a ser vulgar; vull continuar corrent,
vull lluitar, entrenaré, vull tornar a començar».
El nou entrenament m'acaba
d'eixir de les mans, és un entrenament que encara no està estrenat. Què fare
amb ell? El de l'any passat no em va agradar? no vaig donar la mesura? Amb este
que fare? Un nou entrenament: tot comença, si jo vull; tot torna a començar...
Enguany m'unisc als grans
insatisfets, els quals reneguen de la mediocritat, els quals, encara conscients
de les seues debilitats, confien i lluiten per a continuar gaudint amb la
carrera a peu.
Tots desitgem als altres i a
nosaltres mateixos una bona marató, però pocs lluiten per a obtindre-ho.
Esta vegada pense ser dels
segons
No hay comentarios:
Publicar un comentario