Dia 39, del viatge a la marató de València. Rubik.

     Dia 39, del viatge a la marató de València.

Molt bon dia! 

Abans de seguir amb el tema de la càrrega d'entrenament m'agradaria ressenyar que quan ens fiquem en este món de la carrera a peu i portem un temps entrenant és fàcil aconseguir millores significatives en el nostre rendiment. Això ens fa pensar que, ja controlem el tema. Tanmateix, la carrera a peu no tardarà a baixar-nos els fums. Quan passem la primera fase, veiem que la majoria dels nostres entrenaments ja no acaben donant els resultats que esperem.

És un efecte semblant al qual vam haver de suportar els que ens vam ficar amb el cub de Rubik, els més jóvens tal vegada no s'acorden, però en agafar-lo per primera vegada ens semblava un joc de xiquets, però prompte ens va demostrar que era tot un desafiament no sols per als xiquets sinó també per als adults.

Ho explicaré ràpidament. Cada cara està formada per nou parts mòbils del mateix color, i una vegada desordenades, hem de tornar a col·locar-les en el seu lloc o siga en la seua posició inicial, que cada cara tinga els nou quadrats del mateix color.

Doncs bé, una vegada que comencem a córrer i a entrenar, així com quan comencem a moure les parts del cub veiem que és fàcil aconseguir el primer èxit completant una de les cares. Això ens fa pensar que, controlem el joc i la carrera a peu. No obstant això, el cub no tardarà, igual que la carrera a peu, a baixar-nos els fums. Quan comencem amb la segona cara, veiem que la majoria dels nostres moviments acaben desfent el nostre anterior assoliment.

Este exemple senzill em sembla il·lustratiu del que vivim en moltes ocasions amb la carrera a peu. Davant les dificultats a millorar, molts pensem en solucions que intuïtivament resoldran la part més visible, les marques. Una gran part del màrqueting que envolta a la carrera a peu és especialista a usar unes aparents solucions fàcils com els suplements i ajudes amb el rebot de les sabatilles per a aconseguir que la nostra forma millore. Però prompte veiem que una bona solució per a arreglar una possible falta d'alguna vitamina no soluciona el problema de la nostra alimentació, una bona solució no és només la que arregla un problema, sinó la que almenys el millora sense empitjorar uns altres que ja estaven solucionats. Podem pensar que, amb les vitamines, els minerals i les sals podem abandonar les ensalades, és possible haver solucionat una carència, però hem empitjorat la nostra alimentació que ja teníem arreglada, tal vegada un poc de sal en condimentar ens estalviaria molts euros.

Això és especialment freqüent en els corredors populars, ho veiem abans d'una carrera de huit quilòmetres, són molts els que es prenen gels, barretes i no sé quantes més sol perquè el màrqueting que embolica la carrera a peu ho diu.

El que ens està succeint és que se'ns porta a tindre un pensament, com ho diria, fragmentat, que ens fa anar com un pèndol d'una cara a una altra dels problemes en els nostres entrenaments sense trobar mai respostes integrals, que construïsquen sobre el que ja teníem. Els grans desafiaments requerixen respostes profundes. Les bones solucions no són sempre evidents, i les respostes intuïtives no són sempre verdaderes solucions.