Dia 41, del viatge a la marató de València. El color del cristall

     Dia 41, del viatge a la marató de València.

Bons i saborosos dies! 

Existix la teoria que com tots els corredors d'alt nivell realitzen molts quilòmetres durant la setmana nosaltres hauríem de fer com ells i basar el nostre entrenament a recórrer la major quantitat de quilòmetres.

Però ara que sabem i espere que comprenguem com cal mesurar correctament la nostra càrrega d'entrenament setmanal és el moment d'analitzar este coneixement per a així millorar el nostre entrenament.

Em prendré un dia més per a fer els càlculs sobre com afecten els quilòmetres en l'entrenament de marató, i tindre temps per a afegir a un amic més, afegiré a un company que la seua marca en marató ronda les 3 hores i 15 minuts, que al costat del meu bon amic de 2 hores i 10 minuts i un servidor que l'any passat estava en les 4 hores i 15 minuts formem un grup prou variat per a mostrar millor com ens afecta la càrrega d'entrenament.

A vegades és bo adonar-se que, la nostra il·lusió d'aconseguir un objectiu és important, però no és absoluta. I que, al costat de les il·lusions d'altres corredors, si fem una comparació ens permetrà tindre un poc d'objectivitat. I potser rebaixar el nostre nivell d'importància. A vegades cal buscar distància.

Com dic, això no seria un problema si fórem conscients d'això. El problema comença quan només veiem la carrera a peu des del nostre punt de vista i que els altres corredors el veuen des d'un punt de vista equivocat. Llavors, tot el que un mateix veu, percep i interpreta, es dona per absolutament cert. Mentres que el que uns altres assenyalen està distorsionat pel seu punt de vista i automàticament el menyspreem.

Ens pot succeir que si jo sé que una afirmació ve d'algú que no em cau bé, ja estic predisposat a considerar-ho erroni. Si tinc afinitat amb tu, estaré més disposat a escoltar els teus arguments a favor d'una qüestió. Si sembla clar que la meua manera de pensar i d'entendre este món de la marató condiciona la manera en què interprete els entrenaments, és important que siga conscient d'això. D'una altra manera serà impossible el diàleg sobre la marató, el seu entrenament i el seu punt de vista de la carrera a peu amb els corredors que no compartixen la meua mirada. És això dir que tot és veritat –o mentida–? No. Però sí és a dir que tots tenim el nostre punt de vista, i almenys hem de conéixer-lo be.

Nia que conéixer el color del cristall a través del qual veiem no sols el món de la carrera a peu sinó també les nostres idees polítiques, religioses, afectives… El color del cristall pel qual veiem la nostra vida pot ser molt valuós i necessari. Fins i tot pot ser un suport en la nostra busca de la veritat.