martes, 12 de agosto de 2025

Dia 30, del viatge a la marató de València. La impaciència, un error.

     Dia 30, del viatge a la marató de València.

Molt bon dia! 



Quasi amb tota seguretat en l'última setmana d'agost començaré el meu entrenament per a la marató de València, fins ara, encara que també es podria dir que estic entrenant, lo que en realitat estic fent és preparar-me per a això. Pense que fins que no siga capaç de córrer una hora ininterrompudament no val la pena calfar-se molt més el cap.

Per això, dies abans de començar, és el moment de repassar tots eixos vicis que solem cometre els corredors quan entrenem, són uns vicis que, encara que ja vells no cessen de repetir-se si no estem atents. Encara que l'experiència és un grau, també és veritat que la confiança mata.

Entre tots jo destacaria la impaciència, perquè la impaciència del corredor és tal vegada des d'on es deriven tots els altres. La clau és no tindre pressa i començar molt lentament, al ritme més lent possible, sense presses.

Si es pot definir la impaciència com la intranquil·litat per alguna cosa que no acaba d'arribar, resulta que la gran majoria de nosaltres ho som. Qui no es posa nerviós quan l'autobús tarda més del normal? Qui suporta amb tranquilitad la lenta recuperació d'una lesió? Jo almenys si que soc un impacient. I, no obstant això, sé que l'important requerix el seu temps, que els bons plats es couen a foc lent. M'agradaria saber esperar… Asseure't tranquil·lament en el sofà i solament esperar que una lesió o un dolor vaja desapareixent. Però no és tan fàcil.

La paciència no és una paraula de moda hui dia. Almenys en el món la carrera a peu. Comencem en el món de la marató i ja volem ser sub-3 hores. La paciència suposa esperar i respectar els temps. Suposa desitjar complir els terminis i no tindre més que fer que esperar. Desitjar i esperar.

Estes setmanes per a adaptar-se a la carrera a peu són una bona oportunitat per a recordar això. Exercitar-se en l'art d'esperar amb paciència. Desitjar, imaginar, tirar a volar la il·lusió pel que arribarà… sense que siga a la meua mà avançar-ho. Potser així estem més preparats per a quan arribe el moment de començar a entrenar. Potser així, esta vegada sí, entrene bé la marató.

No hay comentarios: