Dia 21, del viatge a la marató de València. M'he tornat cautelós.

     Dia 21, del viatge a la marató de València.

Molt bon dia a tots!  

Estava pensant ahir mentres corria que, amb els anys, en enfrontar-me a la marató m'he tornat cautelós, física i moralment, i no puc evitar actuar amb cautela i seguretat.

Al desembre, si Déu vol, em tornaré a trobar amb els 42195 metres i està vegada seré una altra vegada cautelós, ho porte en els meus gens. I eixa cautela m'ha servit de molt perquè he pogut acabar moltes maratons sense massa complicacions. No és xicotet el regal.

Però eixa cautela porta amb si, a vegades, altres conseqüències per les quals estic menys agraït. Un pot estar en plena forma, però tan cautelós i tímid, que el temor, que no ens isca bé la marató, es convertix en una marca pobra i massa fàcil de realitzar.

 Els inconvenients de l'ofici d'estar sempre escrupolosament segur consistixen en el fet que puc acabar fàcilment realitzant unes marques que no arriben mai a mostrar el meu verdader potencial, i, mentrestant, sentint una certa enveja dels atrevits que, encara que s'arrisquen a fracassar aconseguixen bones marques.

 Una pregunta que em realitzava ahir: Estic potser preparant esta marató amb massa seguretat?

 El perill d'afrontar la marató massa segur és que, a vegades, quan pensem que estem enfrontant-nos al repte de la marató, estem realment realitzant un entrenament llarg; a vegades, quan pensem que estem participant en l'aventura de la marató, estem defenent-nos realment de participar en cap aventura; i quan pensem que estem parlant en favor de l'èpica de la marató, estem parlant realment de la nostra por als 42145 metres.

 Estic enormement agraït per eixa cautela que em porta acompanyant ja molts anys, malgrat l'actitud de reserva congènita que va deixar en mi. És bo ser caut. És una forma responsable i bonica d'entendre la carrera a peu, sense lesions i contratemps que ens impedisquen continuar corrent. Però cada vegada em torne més honest sobre els seus perills. La major part del temps romanc bastant caut, però algunes vegades sent que soc massa poregós i que hauria d'arriscar més. La cautela i la seguretat són també perilloses.

Però una cosa tinc clara que en esta marató cal ser cautelós i córrer amb seguretat, i, així ho entrenaré i la correré.

És fàcil que en alguna ocasió no siga molt cautelós doncs segur que acudiré a carreres en les quals correré més ràpid del que es preveu, però és que últimament també m'estic tornant molt audaç, encara que crec recordar que en alguna ocasió Napoleó Bonaparte va dir: “Amb audàcia es pot intentar tot, més no es pot aconseguir tot.”

Ja veurem, de moment en estos vint-i-un dies de preparació la cautela governa l'entrenament.