Dia 49, del viatge a la marató de València. Quin esperit d'equip?

     Dia 49, del viatge a la marató de València.

Molt bon dia! 

S'han acabat les vacacions per a les meues “llebres”, comencem setembre i és hora que tot el grup es pose a la feina.

El pes de les “llebres” o dels corredors guia en una marató és molt més important del que ens puga semblar en un principi, i ja l'explicaré en alguna altra ocasió, per això, ja que el dia de la marató no els podré ajudar molt, a partir de hui aniré donant-los cada setmana el meu pla d'entrenament, perquè vagen entrenant un poc, encara que els puga semblar que córrer al meu ritme no és necessari.

Dilluns: Descanso.

Dimarts: 3 km. a 6’ 30’’ + 1 km. a 5’ 30’’ + 1 km. a 5’ 35’’ + 1 km a 5’ 40’’ + 1 km. a 5’ 45’’.

Dimecres: 10 km. a 6’ 30’’.

Dijous: 2 km. de calfament + 3 x 1 km. a 5’ 30’’. Recuperant 1 km. a 6’ entre serie.

Divendres: Descanso.

Dissabte: 10 km. a 6’ 30’’.

Diumenge: 10 km. a 6’ 30’’ + 2 km. a 6’.

Alguna cosa, tal vegada més important que seguir el meu pla d'entrenament és el que el nostre esperit d'equip siga més gran i millor. I és que ens hem de preguntar: quin esperit d'equip poden aportar els guies en una carrera de marató?

Si ho pensem veurem que un esperit d'equip no és una altra cosa que crear en els corredors la convicció que són capaces d'aconseguir el seu objectiu, creure que és possible perquè traguen el millor que tenen. El grup té que brillar, però no enlluernar.

En el grup per a baixar de les quatre hores cal ser capaç de deslliurar-se dels nostres egos personals, de les nostres pors, del nostre afany de protagonisme i buscar que siguen tots els que al final complisquen amb l'objectiu.

D'ací, que jo mostre el meu pla, per a anar corregint cada setmana eixos xicotets detalls que ens ajuden a millorar, buscant des d'ara mateix la màxima complicitat i col·laboració.

Cal entendre que hem de seguir un pla i confiar que ens ajudarà. Pot ser que en este viatge ens trobem confosos en alguns moments o que dubtem en alguns encreuaments, però l'important és no perdre de vista ser sub quatre hores.

Quan reflexione sobre això sempre em ve a la memòria l'ideal de seguir una estrela, l'home des de sempre ha tingut com a guies a les estreles, els Mags d'Orient van seguir una estrela, els pelegrins a Santiago seguixen la via Làctia, i m'adone que les estreles sempre han tingut un valor important enmig de la nostra evolució com a societat.

La nostra estrela es diu “sub quatre”, en l'antiguitat, abans dels GPS, els mariners es deixaven guiar en la nit per les estreles, i les seues ubicacions els permetien arribar a ports segurs sense necessitat de brúixola o compàs. Nosaltres tenim l'ajuda dels GPS que ens poden ajudar fins i tot en les nits més ennuvolades, on les estreles no poden veure's, aquells marins en mirar el cel tancaven els ulls i situaven les constel·lacions en les seues ments, confiant que els seus records no fallarien, nosaltres el tenim més fàcil, només hem de mirar a la nostra ma.  

Què els permetia tal audàcia per a llançar-se a la mar sense veure una estrela? Perquè tot naixia d'una confiança plena d'experiència que sempre els recordava que, sense importar la nit o el temps, mai passarien un viatge sense veure una estrela per a deixar-se guiar enmig de la incertesa. Esta és la confiança que hem de tindre ara en començar el nostre camí.

L'important és que vegem una estrela que seguir, un pla que complir. Estarem segurs d'aconseguir el nostre objectiu? Segurament no. Llavors per què seguirem un pla? Per què ens arriscarem en alguna cosa que potser no va a succeir? Per a molts això seria una bogeria, un entrenament de tres mesos fora de les comoditats quotidianes, doncs no gràcies.

No obstant això, nosaltres ho farem, perquè confiem en la nostra experiència. No ens detindrem en pensaments lògics, no ens embardissarem en les pors que comporta pensar a no tindre el cent per cent de la seguretat que eixe objectiu es pot aconseguir. No. Confiem en la nostra inspiració interna i ens llançarem a l'aventura.

Cal no ignorar eixes inspiracions. Cal anar darrere d'elles. No fer molts càlculs. No tractar d'entendre-les lògicament. Anar després d'elles amb la confiança que han arribat fins nosaltres perquè les seguim. No ignorem eixa inspiració. Però, a més, cal mantindre's atent. No ens vaja a passar que, per estar ocupat en tantes coses, no ens adonem que l'entrenament que ens conduirà a la marató està enfront de nosaltres i ho perdem de vista.

Mantingues els teus ulls ben oberts i quan la veges, quan veges eixa estrela, segueix-la amb confiança, fes el que eixa inspiració et demane, perquè després d'ella estarà la marató, esperant-te per a donar-te la teua recompensa i et podràs cridar amb orgull: maratonià.