Dia 53, del viatge a la marató de València. Eixa és una pregunta crucial.

     Dia 53, del viatge a la marató de València.   

Ja sabeu que fa uns dies vaig posar algunes pegues a la teoria del VO2máx i a la del llindar de lactat, així que hui donaré un enfocament diferent de l'entrenament per a la marató.

Fa alguns anys que vaig llegir que els corredors podrien usar diferents quantitats d'oxigen mentres corrien a la mateixa velocitat, això sembla evident, però crida més l'atenció si això succeïx en corredors amb una corpulència igual i un VO2máx pràcticament el mateix. I això és molt important ja que el corredor que est usant menys oxigen tindrà un rendiment millor en la marató.

Posaré un exemple, pensem que estic entrenant amb un amic a 6 minuts el quilòmetre, i tenim el mateix VO2máx, posem de 70 ml/kg/min. Vist així seria de suposar que els dos estiguérem fent el mateix esforç ja que tenim el mateix VO2máx, i que tindríem el mateix ritme de carrera a nivell de VO2máx.

No obstant això, en una volta a peu ell pot fer-la a un ritme de 5 minuts el km, mentres que jo, en un dels meus dies bons el puc fer en 5’ 30’’. Però si tenim el mateix VO2máx, per què és ell molt més ràpid que jo? La resposta que ens donen els fisiòlegs és l'economia de carrera.

Els fisiòlegs diran que el meu amic és més econòmic que jo. En qualsevol ritme de carrera, els seus músculs consumixen menys oxigen que els meus. Això significa que fa menys esforç i gasta menys energia en córrer al nostre ritme de 6 minuts per quilòmetre del que jo necessite. Pel que, en utilitzar menys oxigen per a qualsevol ritme, també és capaç d'aconseguir un ritme superior a VO2máx.

L'economia de carrera és similar a l'estalvi de combustible en un cotxe. Si el seu cotxe obté més quilòmetres per litre del que jo obtinc, llavors, a qualsevol velocitat que vaja estarà usant menys gasolina que jo.

Què fa al meu amic més econòmic que a mi? Per desgràcia, els fisiòlegs no estan segurs. Diverses teories han aparegut, però cap ha sigut provada. Uns certs estudis suggerixen que pot estar relacionat amb la distribució dels tipus de fibres musculars que un atleta posseïx, fibres lentes i ràpides. A més, els fisiòlegs tampoc poden dir-nos exactament com millorar l'economia de carrera. Sabem que l'economia de carrera sembla millorar lleugerament amb l'entrenament, però els tipus específics d'entrenament que la milloren són només suposicions fins hui.

En qualsevol cas, algun factor que no siga el consum d'oxigen està funcionant ací. Este factor o factors no identificats estan jugant un paper molt gran en el rendiment. Crec que va resultar enginyós per als fisiòlegs lligar estes incògnites de nou a VO2máx. Ells necessitaven una manera de donar compte de corredors amb VO2máx. més baixos deixant arrere a aquells amb majors VO2máx. i el concepte de "economia de carrera" s'ajustava perfectament. Com que la causa de les diferents economies de carrera no es coneix, els fisiòlegs podrien emprar este concepte i encara proposar que el consum d'oxigen fora el verdader límit de la capacitat de resistència.

Ara arribem a la gran pregunta. És vàlid el concepte d'economia de carrera i es relaciona este amb el VO2máx? En primer lloc, no hi ha dubte que existix una variació considerable en el consum d'oxigen en qualsevol grup de corredors. Eixe fet no es discutix. Està l'economia de carrera relacionada amb el VO2máx? Només perquè el meu amic utilitza més o menys oxigen que jo per a córrer en algun ritme, no significa que el consum d'oxigen estiga limitant el seu rendiment.

L'economia de carrera està controlada per un factor o un conjunt de factors desconeguts. Són estes incògnites les que determinen el ritme al qual es corre en qualsevol nivell de consum d'oxigen.

Els fisiòlegs diuen que si puc millorar la meua economia de carrera correré més ràpid i ho faré sense cap millora en el meu VO2 màx. Es podria millorar el rendiment mitjançant la millora de l'economia de carrera i mai millorar el meu VO2 màx. Si ens parem a pensar en això durant un minut, és com si el VO2 màx. no fora important, només l'economia de la carrera.

No ens suggerix això que qualsevol que siga el factor o factors que controlen l'economia de carrera, és lo que em limita en les voltes a peu i més enllà, en lloc de VO2máx o el llindar de lactat? Considere que haver vinculat l'economia de carrera al VO2máx. els ha permés als fisiòlegs continuar centrant-se en el VO2 màx. i el llindar de lactat i els ha mantinguts fora d'una exploració adequada d'altres idees sobre les limitacions de rendiment.

El principal contra-argument que es pot fer és a dir que si s'augmenta el VO2máx. o el llindar de lactat serà un corredor més ràpid, i llavors no hauria de preocupar-se per l'economia de carrera. La meua resposta a este argument és fer esta pregunta; Augmentar el meu VO2 màx. o el meu llindar de lactat em fan un corredor més ràpid o fer-me un corredor més ràpid augmenta el meu llindar lactat i / o el meu VO2 màx.?

Eixa és una pregunta crucial.