Dia 57, del viatge a la marató de València. Perseverança

     Dia 57, del viatge a la marató de València.  

Bon dia!

Una de les virtuts de la carrera a peu i per tant una de les seues ensenyances és la perseverança, que no és una altra cosa que “mantindre's constant en la prossecució del començat…” així almenys ens ho diu el diccionari de la llengua espanyola.

I dic que ens ensenya perquè ho estem oblidant, la nostra societat està substituint-la per la “cultura d'usar i tirar” el que com ja suposareu ens està allunyant de tindre qualsevol classe de compromís durador. I entrenar una marató és sens dubte un compromís durador. Enfront d'esta nova moda, la carrera peu ens ensenya que val la pena comprometre's amb desafiaments a llarg termini, atés que la verdadera felicitat i el que dona sentit autèntic a la vida és que triem les causes per les quals barallar, els objectius pels quals treballar, els somnis que perseguir, l'horitzó cap al qual caminar… en definitiva: els projectes en els quals es fonamenta el mon del corredor.

A més, sabem que no es pot voler tot, sinó que toca triar. I tractar de comprometre's amb un entrenament per a córrer una marató aspirant a aconseguir el nostre objetiu implica, com tota il·lusió, obrir algunes portes tancant unes altres. Suposa triar entre la nostra vida de corredor i la nostra vida quotidiana, i esta elecció exigix un compromís seriós amb ella mateixa. Ací és on la carrera a peu es pot convertir en escola perquè ensenya, en primer lloc, a triar entre fins i objectius als quals s'aspira, acceptant que és necessari optar per a no córrer el risc d'acabar sense tindre res autèntic. I, en segon lloc, ensenya a lluitar per allò que es va triar orientant el temps i les preocupacions per a avançar cap a això.

Viure un compromís en la carrera peu també implica acceptar dos realitats complementàries: la rutina i la perseverança. La rutina del corredor suposa entrenar i repetir una vegada i una altra les sèries, els llargs i competicions, per a anar millorant físicament. Acceptar la rutina de la vida demana aprendre a valorar el quotidià enfront de la novetat urgent o l'estar a l'última. Perquè la felicitat gaudix amb el nou, però sap acollir i acceptar el que la vida té d'anodí i repetitiu.

I la perseverança perquè es fa imprescindible per a suportar els mals moments com són les lesions o èpoques de mals resultats. Perseverar és no escoltar eixa veu que ens murmura que no té sentit ni val la pena continuar apostant per allò que es va triar, és la veu que ens demana desistir i llançar la tovallola prometent-nos una pau fictícia. Viure la carrera a peu és aprendre a perseguir les metes triades en el dia a dia, sense fugir de les incerteses i desafiaments que es presenten. Sens dubte, la vida s'assembla més a una marató que a una carrera de velocitat, perquè toca passar per moltes etapes i algunes molt difícils de superar.