Dia 56, del viatge a la marató de València. Antiinflamatoris

     Dia 56, del viatge a la marató de València.   

Bon dia!

Des de fa molt temps es pensava que quan es produïa una inflamació en els nostres músculs per causa d'un colp havia de ser parat amb els mitjans terapèutics disponibles, la qual cosa ens ha portat a l'ús de fàrmacs antiinflamatoris que han convertit el seu ús en una pràctica habitual entre els corredors. No obstant això, els coneixements de la biologia i fisiologia de la reparació dels teixits demostren cada vegada amb més freqüència que el procés inflamatori posa en marxa els mecanismes intrínsecs de reparació i regeneració dels teixits danyats de manera traumàtica, circumstància freqüent en les nostres lesions.

Resulta que la inflamació és un conjunt de fenòmens bioquímics i cel·lulars que posen en marxa els mecanismes per a la restauració del teixit lesionat. Per tant, l'evolució d'un teixit danyat cap a la regeneració completa dependrà de quin fet bioquímic o cel·lular predomine en el focus de la lesió durant la fase inflamatòria, per este fet hauríem de començar a parlar de la regulació de la inflamació i abandonar l'anti- inflamació.

 Estem vivint el canvi de concepte d'anti- inflamació, de bloquejar els fenòmens bioquímics i cel·lulars a considerar que la inflamació que es produïx després d'un mal muscular és un tipus d'inflamació positiva que hem de començar a conéixer per a regular-la, controlar-la i reconduir-la cap als aspectes positius de la restauració d'un teixit, això és la regeneració tissular. Haurem d'anar amb compte amb els antinflamatoris perquè no detinguen l'estimulació cel·lular que ens ha de curar la lesió.

Tot l'anterior ho considere molt important perquè veig que els corredors estem recorrent al ibuprofeno o una altra classe d'antiinflamatoris no sols per a rebaixar una inflamació, sinó que ja es prenen per a poder entrenar o per a competir sense dolor pensant que així s'evitaran molèsties musculars. I esta és un costum que cada un de nosaltres ha d'analitzar amb cura i pensar que per als nostres músculs treballen bé s'han de calfar o siga s'han d'inflamar per a fer-ho i una pastilla no veurà la diferència entre la inflamació necessària perquè el muscul treballe a ple rendiment o d'una inflamació per un mal muscular.

Entre les moltes pegues que tenen quan es prenen abans o durant una carrera és que, si tenim algunes molèsties, estes s'ocultaran pel que no notarem l'aparició del dolor el que ens portarà a una lesió més greu.

I és que hem de tindre clar que el dolor muscular és un senyal d'alarma que ens dona el nostre cos i que l'amagarem en prendre'ns eixa pastilla, és com un senyal de trànsit que ens indica com hem d'actuar, no podem amagar un senyal de stop i menys encara deixar de fer-li cas.

Una vegada que estem lesionats i encara que puga sonar paradoxal, bloquejar la inflamació natural és frenar tots els processos de reparació muscular pel que tardarem més temps a recuperar-nos.

Així que: No prengues antiinflamatoris “per si de cas” abans d'entrenar o a córrer una carrera. Si has d'usar-los, que siga sempre sota la mirada d'un metge. Ah! I dona-li prioritat a lo més elemental: una bona hidratació, gel, fisioteràpia, estiraments i descans quan faça falta.

I, sobretot, fes cas al teu cos. El dolor és el nostre amic, ens està avisant d'alguna cosa que no va bé.