Dia 60, del viatge a la marató de València.
Bon dia!
Totes les impressions semblen dir-me que la setmana que ve ja hauré de
necessitar accelerar la recuperació després d'alguns entrenaments, ja que ja
necessitaran d'un esforç un poc més intens. Per això, ara, és bon moment per a
repassar quins són els punts claus d'eixa recuperació.
Una de les coses més importants i que moltes vegades ens oblidem, i
sobretot quan acudim a les carreres és la de continuar corrent o tal vegada la
paraula més exacta seria trotant de 10 a 20 minutos a una intensitat
progressivament més lenta per a accelerar la dissolució de l'àcid làctic dels
músculs i la sang. Després d'esta activitat hauria de començar a realitzar un
estirament de tots els grans grups musculars.
Juntament amb tot l'anterior hauríem de beure i prendre una mica de
carbohidrats, en general en una carrera no hi ha problema si passem per
l'avituallament de meta i per descomptat en un entrenament encara menys ja que
en general estarem a casa. La intenció no és una altra de la d'ajudar al fet
que el cos reemplace els fluids perduts en la suor i recuperar les reserves de
glucogen muscular.
Si volem ser un poc més estrictes no tinc més que donar l'exemple d'un
corredor de 70 kg, que hauria de consumir entre 50 i 150 grams de carbohidrats
o siga de 200 a 600 calories entre les primeres 2 hores després de córrer per a
reemplaçar les reserves de glucogen muscular.
Una quantitat de tan sols 6 grams de proteïnes, ja que més no és
millor, pot accelerar la síntesi de proteïnes en els músculs després de córrer.
Els costosos suplements de pólvores de proteïnes i aminoàcids no són més
efectius que els aliments comuns, com, per exemple: Carn, peix, ous o un bon
esmorzar amb un entrepà de truita amb formatge per a subministrar els
aminoàcids necessaris.
Tot l'anterior té un problema, i és que l'hem de fer quan més ganes
tenim de preguntar i sobretot de comptar com ens ha anat la carrera, i esta és
una activitat tan agradable que pensar a recuperar-nos se'ns oblida, encara
sort que som aficionats a realitzar les tertúlies després de córrer al voltant
d'una taula.
En la nostra cultura mediterrània, en la qual tanta importància li
donem a eixes reunions al voltant d'una taula sabem que el més important mai
són els aliments, sinó els comensals i ací és on els corredors mediterranis
fallem, i és que ens agrada la cervesa, la cervesa com ha de ser amb alcohol,
el vi també amb alcohol i per a acabar no eu fem amb un café sol, sinó amb un carajillo
o un “cremaet”, i si la carrera o l'entrenament ha sigut interessant ens
acomiadem amb una mistela o un “vaqueret”.
Possem el cor en la taula, una taula sense estovalles individuals,
sense mòbils al costat dels coberts; una taula on xarrem i compartim les
carreres i els entrenaments. És a dir que ens oblidem de tot el que cal fer per
a recuperar-nos.
En fi, és el que té esta cultura mediterrània, que no ens deixa ser
bons corredors, però si uns corredors alegres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario