Dia 52, del viatge a la marató de València. Les coses no són blanques ni negres, que no!

     Dia 52, del viatge a la marató de València.

Molt bon dia!  

En este món de la carrera a peu no cal pretendre l'objectivitat absoluta. Tal vegada el corredor no està capacitat per a això. Ja que una part important de la nostra veritat és també el desig, l'anhel, l'educació i els nostres somnis. Una part de les nostres certeses es basen sobre moments viscuts, sobre experiències, sobre instants que emmagatzemem en la ment i el cor.

I ací apareix una tensió entre el que ens és propi i el que es troba fora de nosaltres. Entre el que hem experimentat i el que llegim i ens aconsellen. Entre el que comprenc i el que se m'escapa. Entre el que ara em pot semblar possible i demà em pot semblar inassolible i absurd.

No us passa que vegades veiem les coses de distinta manera segons en què moments ens trobem?

Si és que és així, els corredors estem plens de tensions, i en esta dialèctica ens fem i creixem.

No existix cap teoria ni sistema d'entrenament que no tinga “pros” i “contres”, és que no hi ha llum que no projecte ombres… I és que així som, genials i amb deficiències, brillants i amb enormes llacunes. I no dic que no hi haja moltes coses en nosaltres que podem canviar, polir o millorar… però hem d'evitar eixes concepcions ideals que rebutgen el “fosc” com si només hi haguera llum, que neguen el que no agrada com si només existiren coses bones. Molts dels aspectes que a vegades intentem canviar, rebutjar o ocultar, són part intrínseca de la nostra persona i no poden ser canviats sense perjuí de l'altra cara de la mateixa moneda, amb la qual segurament estem contents o fins a orgullosos. No hi ha virtut que no vaja acompanyada del seu defecte, i sobretot no hi ha defecte que no puga ser viscut en la seua potencialitat positiva.

I és que en la carrera a peu les coses no són blanques ni negres, que no!, que la carrera a peu no és així!… Per això propose que deixem el blanc i negre per a les pel·lícules antigues i mentrestant gaudim d'una amplíssima i preciosa gamma de grises, no tan efectius, però molt més reals.