Divendres 27 de desembre de 2019

“La imparcialitat és un nom pompós per a la indiferència, que és un nom elegant per a la ignorància.” (G. K. Chesterton)

Bon Dia: A les 08:18 hores comença el sol la seua jornada i l'acabarà a les 17:45 hores i ho farà mentres alguns celebren la festivitat de sant Joan, l'evangelista no el bautista.

Al no veure'm afavorit per la sort en el sorteig de Nadal crec que puc criticar un poc a la loteria i ho vaig a fer inclús sabent que tornaré a jugar un poc en la loteria del Xiquet. Sempre s'ha dit que una de les coses que ens caracteritza els pobres és la loteria. Si alguna superstició tenim, la loteria seria la més lamentable, és col·locar l'home davant de la seua màxima mediocritat, és col·locar l'esperança baix mínims i no voler aconseguir un món millor.

Si ens detenim per un instant a analitzar un poc el fenomen de la loteria nos en adonarem que la nostra il·lusió per aconseguir un món i una societat millor cal posar-la en l'esforç, en la tenacitat i en el treball ben fet. És així, la nostra il·lusió cal col·locar-la en la tendresa i en la bellesa. Que els diners ens toque en un sorteig mai serà una il·lusió per a una persona sensata.

Si haguérem estat igual d'atents el diumenge de les eleccions, a l'hora de depositar el nostre vot, de lo pendents que vam estar diumenge passat dels bombos, tal vegada ara tindríem l'expectativa d'un govern raonable i estable. No vos resulta commovedor que ens comportem com autèntics irresponsables i després tot un sorteig.

Que el sorteig de la Loteria Nacional siga un dels esdeveniments mediàtics d'Espanya indica lo molt que com a nació hem de millorar, tant que com individus necessitem centrar-nos en la nostra comesa, en la nostra missió, en el nostre rumb.

El curiós és que ho sabem, som conscients que és el talent, i no l'atzar, el que fa que la Humanitat sobrevisca a tots els seus problemes i a totes les seues dificultats. En cada dècim que he comprat i que compraré hi ha un fragment de mediocritat, que hauria d'avergonyir-me.

Ho sé, sóc conscient, sé que després de tot l'anterior s'esperaria que continuara amb una acusació contra el materialisme, contra l'aspiració de guanyar diners, contra el desig de fugir de la nostra realitat… però la veritat és que seria un hipòcrita si continuara per eixe camí, perquè comprenc perfectament la gent que s'il·lusiona amb la loteria. No se senten satisfets i estan desitjant que quelcom canvie en les seues vides per a millor. Desitgen un benefici imprevist, inesperat. Volen quelcom que els permeta somiar que demà serà diferent d'ahir, quelcom nou que no siga la rutina grisa de tots els dies. És que això és quelcom roín?

Perquè el problema de la loteria no està en que la gent somie amb quelcom diferent, nou i millor o en que desitgen rebre un gran premi sense haver-lo merescut. Ni tampoc és un problema que la loteria no toque pràcticament mai. El problema és que, inclús quan finalment toca, no canvia res: després de l'emoció dels primers dies, la insatisfacció, el desig de millorar i de tindre més continuen amb la mateixa força. Les persones que conec que tenen diners tenen els mateixos problemes que els altres, els mateixos patiments, la mateixa insatisfacció, els mateixos desitjos que no se sacien amb res. Potser van somiar que, quan tingueren molts diners, les coses serien magnífiques, però de seguida van veure que els seus desitjos no es complien.

El preocupant és el somni convertit en febra o el confondre l'esperança amb la sort. O, pitjor encara, bolcar-se en les loteries dels diners i oblidar-se de totes eixes altres loteries amb premis molt més suculents i segurs.

La loteria de viure, per exemple. Eixa ens toca a tots des d'aquell dia en què vam començar a existir. Viure bé és magnífic, però a mi em pareix més meravellós el simple fet de viure. El dia del nostre naixement ens va tocar el «gros», vam eixir de la pobresa absoluta del no-res i vam entrar en la meravella del temps i de la sang. L'absurd és que hi haja gent que rode pel món sense haver-se molestat a consultar la llista d'eixa loteria de viure per a comprovar que allí està el seu nom i cognoms.

Tal vegada per açò en el Parenostre, els cristians diem; "Dóna'ns hui el nostre pa de cada dia", i no demanem pa per a la resta dels nostres dies. El problema està que els hòmens no ens conformem amb el pa de cada dia, volem també el de la setmana que ve. I a més del pa de la setmana que vénen també volem tots els afegits que acostumen acompanyar la nostra vida moderna.

En fi, ja ens ha tocat la loteria, la loteria de viure.

Feliç Dia.