"Una
cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra
seua." (G. K. Chesterton).
Bon
Dia: Pareix que hui tampoc podrem veure el sol a partir de les 08:02 hores, i
és més que probable que quan a les 17:39 hores se'ns escape per l'horitzó hàgem
passat tot el dia de sant Francesc Xavier sense haver disfrutat de la seua
llum.
Sens
dubte tindrem un altre dia gris, així que aprofitare l'ocasió per a tractar,
una altra vegada, una qüestió més negra que gris ja que el 25 de novembre es
dediqua a la violència de gènere.
Estic
segur que ja hauré escrit sobre el tema i supose que ho vaig fer, més o menys,
com ho vaig a fer ara, basant-me en el tan conegut; “no cometràs actes impurs”
o el que és el mateix en la luxúria. Segons ho veig, la violència de gènere
apareix quan no ens oposem a les nostres males inclinacions, quan no fem res
per a allunyar-nos de la luxúria.
Si
busquem en el diccionari ens trobarem amb esta definició de luxúria; 1. F . Desig excessiu del plaer
sexual. Que ve a coincidir amb la majoria dels motius pels quals es produïx la
violència de gènere. Per això crec que tot el que siga ensenyar a les persones
com controlar la luxúria és un pas avant per a frenar-la, pense que l'educació
per a la sexualitat que s'esta donant no resol el problema sinó que l'agreuja.
Per això m'entristix que per un costat les instàncies oficials es manifesten en
contra de la violència, quan, d'altra banda, fomenten l'existència d'agressors
en potència.
Tots
sabem, perquè ho hem vist o perquè ho hem comprovat que l'home luxuriós és
masclista, ja que considera la dona com un objecte de plaer i per tant la
desprecia com persona. I és que si mirem la conducta dels luxuriosos, estan
convençuts que, amb la seua forma d'actuar fan un favor a les xiques.
No
crec que es puguen eliminar en la seua totalitat les agressions sexuals, la
història ens diu que la luxúria, ha existit sempre, a pesar de la intensa
lluita del cristianisme contra ella predicant el sext manament de la llei de
Déu. Però, m'atrevisc a dir que, sense ella, la luxúria s'hauria estés molt
més.
Per
això, em preocupa que eixes instàncies oficials que diuen combatre la violència
de gènere, no facen cap cas, inclús detesten, tot este enfocament sobre la
violència de gènere. La violència de gènere ha de ser combatuda, encara que
sapiem que la victòria total és impossible. Però ha de ser combatuda en la seua
arrel, educand als nostres jóvens perquè controlen la seua sexualitat. Cada un
de nosaltres i la societat en general, guanyarien molt si evitem que els
nostres jóvens caiguen en la luxúria. I disminuirien notablement eixos casos
que ens impressionen per la seua atrocitat.
Per
això, com he dit abans, m'entristixen algunes declaracions contra la violència
de gènere. Un aspecte més de la ineficàcia dels nostres polítics que aparenten
ocupar-se dels problemes i no els resolen.
Feliç
Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario