"Una
cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra
seua." (G. K. Chesterton).
Bon
Dia: Pareix que disfrutarem del sol, des de les 08:15 hores fins a les 17:41, i
ho anem a fer en este dia que celebrem a sant Dari.
Durant
tota la vida he anat acumulant una immensa gratitud a moltes persones, que em
van donar, o em continuen donant, el que em permet viure decorosament, fer la
majoria de les coses que tenen algun valor i, sobretot, ser feliç en grans
temporades de la meua vida o aconseguir alguns moments de felicitat quan allò
ha de deixat de ser possible. Sempre he tingut açò present, i quan he recordat
i contat alguna cosa de la meua vida he anat assenyalant en la mesura que podia
fer-se eixa llarga sèrie de deutes.
De
persones ben nascudes és ser agraïdes. Ho hem sentit moltes vegades i també ho
haurem dit, també sabem que de tots els sentiments que tenim la gratitud és el
més efímer de tots. I no deixa d'haver-hi quelcom cert en això. El saber agrair
és un valor en què poques vegades es pensa.
Per
a molts de nosaltres és fàcil donar les “gràcies” pels xicotets servicis que
rebem diàriament. Però no sempre és així.
Ser
agraït és més que saber pronunciar unes paraules de forma mecànica, la gratitud
és aquella actitud d'estima al que algú ha fet de més per nosaltres.
La
gratitud no significa “tornar el favor”: si algú em servix una tassa de café no
significa que després he de servir la mateixa persona una tassa i quedar
iguals… L'agraïment no és pagar un deute, és reconéixer la generositat de les
persones.
La
persona agraïda busca tindre altres atencions amb les persones, no pensant en
“pagar” pel benefici rebut, sinó a tornar la mostra d'afecte o cuidat que va
tindre.
Però
la gratitud, en el seu sentit més profund, és diferent, significa viure la vida
com un regal que s'ha de rebre amb agraïment. La gratitud a què em referisc és
la que comprén “tota” la vida: el bo i el pitjor, l'alegre i el dolorós. És açò
possible hui en dia on l'alegria i la tristesa, el goig i el patiment, la pau i
el conflicte romanen radicalment separats? Podem fer front a les nombroses
consignes que ens diuen: “No pots ser alegre quan estàs trist; per això, sé feliç:
fes allò, vine ací, vés allà… i tindràs un moment de felicitat en què pots
oblidar el teu patiment”? És realment possible abraçar amb gratitud tota la
nostra vida i no sols les coses bones que ens agrada recordar?
Si
ho pensem bé nos en adonarem que l'alegria i la tristesa no estan mai separades,
que el goig i el patiment estan molt units, per esta raó la verdadera gratitud
és la que comprén tots els moments que hem viscut. Sabem que després de la
tempestat ve la calma per això es pot agrair a la tempestat que ens porte la
calma.
Ens
resulta molt fàcil posar els records roïns baix l'estora de les nostres vides i
pensar només en les coses bones que ens agraden. Però, si ho fem, impedim que puguem
descobrir com subjau de bo en la tempestat, l'alegria que subjau a la pena, la
pau que es troba amagada enmig dels meus conflictes i la força que sens dubte
s'amaga enmig de la meua debilitat.
Feliç
Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario