“La
imparcialitat és un nom pompós per a la indiferència, que és un
nom elegant per a la ignorància.” (G. K. Chesterton)
Bon
Dia: Hui el tindrem sol des de les 08:18 hores fins a les 17:46, en
el dia en què celebrem
a festivitat dels Sants Innocents.
Veig
que no es forma el nou govern, així que hauré de comentar un poc
esta situació que ja es manté massa en el temps. Un repàs a
l'actualitat política mai vindrà malament.
Em
pareix a mi que un pacte a tres bandes PSOE-Unidas
Podemos-ERC
no seria una bona solució perquè
encara faltarien alguns vots per a poder governar amb tranquil·litat.
Pense
que una bona investidura necessita que existisca una forta confiança
entre els que formen part del pacte. I, jo no veig que ERC aporte
molta confiança. No és concebible que ERC coopere a la governació
d'Espanya, quan vol el desmembrament d'Espanya. Hi ha coses
que fins al més cec veu,
qui vol trencar Espanya no és un bon soci per a governar Espanya.
D'altra
banda, veig que el PP no s'aclarix molt sobre el que li convé a
Espanya i a ell mateix. Des de, el
que
cridem la dreta, s'hauria d'interpretar millor els resultats de les
últimes eleccions; amb la xicoteta pujada del PP, la molt gran de
VOX, l'afonament de Ciutadans i les baixades sensibles de PSOE i
Unides Podem. En política cal triar quasi sempre entre
inconvenients.
Molts
analistes polítics comenten com seria d'interessant eixa gran
coalició entre PSOE – PP, però cap dels dos partits pareix voler
eixe gran pacte per la por dels competidors que cada un té al seu
costat, enfront del qual es té por de perdre vots. El PSOE a la seua
esquerra, preocupat amb Unides Podem. El PP obsessionat amb VOX.
Estes pors es poden portar per davant el sistema de 1978, amenaçat
ja pels independentistes. I de pas eixos dos partits poden caure en
la irrellevància o, almenys, els seus actuals líders, que se
l'estan
jugant tirant la culpa als electors perquè voten de manera diferent
del que ells preferirien.
La
cosa esta complicada al no tindre un partit de centre que ens
servisca com a frontissa, ja que en teoria un partit de centre hauria
d'amortir els enfrontaments més forts dels seus veïns de la dreta i
de l'esquerra. Ja sé que la nostra llei electoral no ajuda en res
al manteniment estable i potent d'un partit de centre, que per
definició pot recolzar, segons els casos, a qui està més a la
dreta o més a l'esquerra.
El
que està clar és l'atomització del nostre electorat que ens mostra
a les clares la desconfiança que existix entre la gent cap als grans
partits, que ja no tenen en gran manera la seua capacitat
d'integració que es basava en valors i ideologies comunes. Ho
veiem
per exemple en la corrupció, on els partits es dediquen a enlletgir
molt la corrupció del veí a que
consideren horrorosa i passar de puntetes sobre la seua que
consideren que no és per a tant. I, no som panolis, i ens n'adonem.
Una
altra cosa de què ens n'adonem és veure com els nous partits
prescindixen ja del referent ideològic fins en els seus noms: Unides
Podem, les Marees o les seues “confluències”, Ciutadans, VOX,
Més País, etc.; o com a màxim amb una menció regional o localista
del tipus “Junts per Catalunya”, “Terol existix” o Partit
regionalista càntabre o coalicions com Navarra Suma. No se'ls veu
clar quina és la seua ideologia, la idea és pose'm un AVE
o invertisca tant i jo li recolze... No tenen una idea clara de què
classe d'Estat volen, el seu programa es basa en objectius locals i
quan un govern d'una nació s'ha de basar en la construcció o no
d'una infraestructura no pot ser un bon govern. És una nova època
sens dubte, que requerix un bon diagnòstic més enllà de la
carregosa repetició d'eleccions.
Jo
veig els líders actuals amb massa interés
pel poder a curt termini i poca consideració històrica i global de
conjunt. Així que si no apareix algú amb una visió nova i viable
de canviar les coses em tem que continuarem un temps amb esta
incertesa.
Feliç
Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario