Dimecres 18 de desembre del 2019.

"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton). 

Bon Dia Amics meus: Pareix que hui si que podrem veure el sol durant algunes hores, des de les 08:14 hores fins a les 17:41, i que podrem celebrar la festivitat de la Mare de Déu de l'Esperanza amb un resplendit dia.

És obvi, estic quasi segur, que la immensa majoria de nosaltres coneixem la diferència que existix entre la caritat i la justícia. Però a pesar d'això, ho recordaré ràpidament. La caritat és donar quelcom nostre, ja siga el nostre temps, o la nostra energia o recursos amb el propòsit d'ajudar a altres que es troben en necessitat. O siga, el que ve sent tindre un bon cor. La justícia, d'altra banda, tracta menys de regalar alguna cosa directament i més de procurar canviar les condicions i sistemes que situen a altres en necessitat.

La diferència pareix clara, però a pesar d'això vull posar un exemple que tots coneixem perquè ho vivim quasi tots els dies amb la immigració que ens arriba en pasteres a les nostres platges. Suposem que vivim en una ciutat a la vora d'eixe mar i tots els dies ens trobem amb persones que arriben a la nostra platja, atenem i socorrem als vius i soterrem respectuosament els morts. Portem fent açò des de fa anys, de bon cor; però, a través de tots eixos anys, cap de nosaltres ha creuat mai eixe mar per a veure per què hi ha cada dia més pasteres que ens arriben amb persones en males condicions. Som persones de bon cor i caritatius, però eixa caritat i eixe bon cor no està canviant la situació que esta fent que diàriament continuen arribant.

Una altra cosa, és possible, que jo i els meus veïns no siguem ni remotament conscients que la nostra manera de viure, aparentment desconnectada del tot dels immigrants que atenem diàriament, podria està contribuint de fet a la causa d'eixes vides i somnis perduts; i que, de bon cor com som, podem ser còmplices de quelcom que està perjudicant altres, inclús mentres això ens està proporcionant els recursos i mitjans per a ser caritatius.

L'exemple anterior no vol mostrar que no hem de ser caritatius i de bon cor. La caritat d'un a u és el que es requerix de nosaltres, com a humans i com a persones de bé. La lliçó que hem d'aprendre és que ser de bon cor no basta. És un començament, bo en si, però ens hem d'exigir més.

Sospite que la majoria de nosaltres ja sap açò, però potser som menys conscients de quelcom menys obvi, a saber, que la nostra verdadera generositat podria estar contribuint a una ceguera que ens permet recolzar (i votar) sistemes polítics, econòmics i culturals concrets que tenen la culpa dels cossos ferits i morts que estem atenent en la nostra caritat.

La caritat, meravellosa com és, no és encara justícia; un bon cor, meravellós com és, no és encara la bona política que servix als menys privilegiats; i la filantropia, meravellosa com és, pot fer-nos confondre la caritat que estem fent amb la justícia que se'ns demana.

Quan veiem clarament la violació dels drets d'una altra persona, una injustícia directa, ens desconcertem, però la injustícia i el responsable són obvis. Veiem que quelcom està equivocat i podem veure qui és el culpable. Però, i açò és el seu punt principal, quan vivim amb sistemes injustos que violen a altres, nosaltres podem estar cegos a la nostra pròpia complicitat perquè podem sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, ja que la nostra caritat està ajudant a aquells que han sigut violats.

Per exemple: Imagina-vos que jo sóc un home de bon cor que sent una genuïna simpatia pels sense sostre de la meua ciutat. Com s'acosta el temps de Nadal, faig una gran donació de menjar i diners al banc local d'aliments. La meua caritat ací és admirable, i no puc menys que sentir-me bé del que vaig fer. I el que vaig fer va ser una cosa bona! Però després, quan recolze a un polític o una política que privilegia els rics i és desfavorable als pobres, no puc pensar que estic fent la meua part justa i que tinc un cor que s'inclina cap als pobres, mentres el meu vot ajuda a assegurar que hi haurà sempre gent sense sostre que alimentar el dia de Nadal.

Poques virtuts són tan importants per a la persona com la caritat. És senyal d'un bon cor. Però el merescut bon sentiment que tenim quan donem de nosaltres mateixos caritativament no hauria d'estar confós amb el fals sentiment que en realitat estem fent la nostra part.

Feliç Dia.