"Una
cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra
seua." (G. K. Chesterton).
La
temperatura a estes hores en què comence a escriure este “Bon Dia” torna a
estar per davall dels 15 graus. 13,7 és el que llig en el termòmetre que em diu
quina temperatura fa en l'exterior. Veig per la finestra que en el moment que
el sol aparega a les 07:37 hores posarà les “coses en el seu lloc”, pujarà la
temperatura segur, almenys fins a les 17:52 hores en què ens abandonara el sol.
Hui no sols és el dia de reflexió si no que a més se celebra la festa de la
Mare de Déu de l'Almudena, disfrutem-lo com es mereix.
Demà
ens toca votar, hui ens toca reflexionar, i és interessant que ens diguen i que
ens donen un dia perquè pensem el que farem, i, és que votar no és com fer un
examen o una oposició en què se'ns presenta una espècie de qüestionari en què
se'ns formulen una sèrie de qüestions a què cal respondre amb un simple senyal
de verdader o fals. No se li demana a
l'examinand que redacte cap raonament que recolze la seua decisió de considerar
la veritat o falsedat de l'enunciat. Per a l'examinador basta amb el nombre
total d'encerts que li facilitarà l'ordinador.
Però
l'acte de votar és molt distint, és raonar i argumentar sobre la veritat o falsedat
d'unes propostes i per a açò es necessita un cert entrenament en la tasca de pensar,
de discórrer, de reflexionar. Allò de votar sense pensar i estar disposats a
acceptar el que ens diguen els mitjans de comunicació, les consignes del
partit, les pancartes que podem llegir estos dies o els cartells electorals,
deuria deixar d'estar vigent en la nostra societat a l'hora de votar. Hauríem
d'utilitzar el cap per a distingir la veritat de la mentida.
M'estic
donant compte que les idees i consignes que circulen per ací estos dies
s'accepten si es presenten amb l'etiqueta de progressistes i es rebutgen si són
etiquetades de conservadores, tradicionals o religioses, sense més examen per a
distingir la veritat de la falsedat, perquè tal cosa exigiria pensar i açò és
perillós per als que busquen adhesions indestructibles, seguidors submisos i
fidels votants.
Crec
que d'una forma un tant de pessimista acceptem una “vida real” que ens donen
prefabricada, amb la socorreguda frase “estem en un altre temps” que pareix justificar,
per exemple, que la família no és el que era, que ara hi ha diversos tipus de
família, encara que més aïna el que ocorre és que tot es dissol: hi ha més
parelles que matrimonis o es parla més de “la meua parella” que del meu espòs o
esposa. El bo i el pitjor, el bé i el mal, no tenen consistència permanent,
depén del que opine la canviant majoria que triarem demà i del que legislen els
polítics que eixiran de les urnes. Ens limitem a viure les sensacions que circulen
al nostre voltant i a açò li diem realitat, sense acceptar que existisquen
altres realitats a la que podríem arribar si ens preguntàrem com cap a per
exemple Kant: què puc saber?, què he de fer?, què em cal esperar?, què és
l'home?
Ens
diuen que només ens cal buscar el plaer, disfrutar i consumir. No és nou allò
de «mengem i beguem que demà morirem». És açò verdader o fals? Cal pensar-ho
amb tota atenció, perquè ens juguem molt en la nostra resposta. Si no puc
esperar més que la mort quin sentit té la vida? Verdader o fals?
Tinc
alguna cosa que fer i decidir per mi mateix? Hauré de donar compte de la meua
vida, de les meues accions, de les meues omissions? Què són els altres per a
mi?
Respondre
a tants interrogants és més dur i complicat que posar la “V” de verdader o la
“F “ de fals en un qüestionari, exigix aprendre a pensar, cosa que no s'ensenya
en el nostre més que millorable sistema d'ensenyança.
Descartes
deia «pense, per tant existisc», que em porta a la conclusió que qui no pensa
potser no existisca. Seguint esta línia vaig llegir fa temps una pintada que
deia: “Pense, després destorbe”. Possiblement, si pensem, destorbem als que
s'encaboten a manipular-nos.
Pensem
hui, per a no votar demà manipulats.
Feliç
Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario