"Una
cosa morta pot anar amb el corrent, però només un ser viu pot anar en contra
seu." (G. K. Chesterton).
Bon
Dia: Ja estem en el dia de sant Gonçal, així que disfrutem-lo, ho farem amb el
sol des de les 07:55 hores fins a les 17:41 hores, en un dimarts que promet una
bona temperatura.
Em
pareix que ahir no deixe les coses molt clares, tal vegada perquè no vaig
tornar a explicar el que entenc per una societat lliure i oberta; les societats
obertes són la causa i al mateix temps l'efecte de la llibertat d'informar i
d'informar-se. És així, ha d'existir la llibertat d'informació i
per tant llibertat per a poder informar-se.
No
obstant això, veiem una gran quantitat de casos en què els que arrepleguen la
informació pareixen tindre com a premissa el falsificar-la, i els que la rebem
de no preocupar-nos. Els professionals de la informació es mostren tan
predisposats a trair el deure de donar informació verdadera com els que la
rebem estem tan desinteressats a disfrutar d'eixe dret.
A
més, el que em crida més l'atenció és: com poden actuar, els uns i els altres,
fins a tal punt contra el seu propi interés? Perquè la democràcia no pot
viure sense una certa dosi de veritat. No pot sobreviure si eixa veritat queda per davall
d'un nivell mínim. La democràcia, basada en la lliure elecció de les grans
opcions per la majoria, es condemna a si mateixa a mort si els ciutadans que
efectuen tals opcions es pronuncien quasi tots en la ignorància de les
realitats, la ceguera d'una passió o la il·lusió d'una impressió passatgera.
La
informació en la democràcia és tan lliure, tan sagrada, per haver-se fet càrrec
de la funció de contrarestar tot el que enfosquix el juí dels ciutadans, últims
decisors i jutges de l'interés general. Però què succeïx si és la mateixa
informació la que se les enginya per a enfosquir el juí dels jutges? Ara bé, no
observem que els periòdics, revistes o debats televisius, campanyes de premsa
que remouen les consciències i originen les més poderoses mostres de rebuig, es
caracteritzen, llevat d'excepcions, per un contingut informatiu la pobresa del
qual corre parella amb la seua falsedat?
Inclús
el que anomenem periodisme d'investigació, presentat com un exemple típic de
valentia i d'intransigència, obeïx en gran manera a mòbils no sempre dictats
pel culte desinteressat a la informació, encara que esta fóra autèntica. Sovint
es posa en relleu una informació perquè és susceptible, per exemple, de
destruir a un alcalde, i no per la seua importància intrínseca; es deixa de
costat o es minimitza tal altra informació, molt més interessant per a
l'interés general, però desproveïda d'utilitat personal o sectària a curt
termini.
Des
de fora, el lector, l'espectador o l'oient, distingix a penes, o en absolut, l'operació
noble de l'operació mesquina. Però diga's el que es vullga del periodisme hem
de guardar-nos d'incriminar als periodistes. Si un nombre massa reduït d'ells,
en efecte, servix realment a l'ideal teòric de la seua professió és perquè,
repetisc, el públic a penes els incita a això; i és, doncs, en el públic, en
cada un de nosaltres, on cal buscar la causa de la supremacia dels periodistes
poc competents o poc escrupolosos. L'oferta s'explica per la demanda. Però la
demanda, en matèria d'informació i d'anàlisi, emana de les nostres conviccions.
I com es formen estes?
En
fi, una bona pregunta per a respondre durant tot este dia.
Feliç
Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario