Dimecres 13 de novembre del 2019.

"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton). 

Bon Dia: en la festa de sant Leandre pareix que ens va a costar un poc veure el sol, de moment a les 07:41 hores no a sigut possible, espere que fins a les 17:49 hores tinguem temps de poder-lo disfrutar.

Quan era jove, recorde que, abans de començar a tractar o discutir qualsevol tema ens agradava aclarir que era el que enteníem per tal paraula cada un de nosaltres, i recorde que era molt important perquè la discussió avançara i arribara a ser productiva. Dic tot açò perquè és el que faré ara.  

Fa dies que estic sentint i llegint, sobretot ahir, com s'utilitza sense fer cap aclariment més la paraula; “progressista”, “govern progressista” o “idees progressistes”. Frases o paraules que sense un aclariment diuen molt poques coses llevat que es falsifiquen el seu significat i s'altere el seu concepte. 

Segons la meua opinió, per progressista entenc una persona que està a favor de l'avanç de la humanitat, és a dir que està a favor de la promoció i del respecte als drets humans. També entenc que retrògrad és qui no respecta o combat estos drets. Em pareix una precisió important.

Com a cristià que sóc m'agradaria saber perquè, ja que sóc un decidit partidari dels drets humans, per definició sóc reaccionari o carca i no progressista. I si m'esteu dient que el progressisme consistix, com sent constantment, a defendre l'avortament, l'eutanàsia, el divorci exprés, la ideologia de gènere i totes les formes de família menys la natural, pensaré, per no emprar cap expressió feridora, que el meu interlocutor o no s'ha llegit la Declaració de Drets Humans o no li sobra el sentit comú.

Últimament veig que entre el relativisme moral tan de moda i la disciplina de partit, resulta que és un grup molt reduït de persones, determinen el que està bé i el que està malament, i és a ells, els que presumptament parlen en nom de la majoria que els vota, els que decidixen quins són els valors que cal aplicar.

Precisament perquè sempre tracte de defendre els drets humans, pense que és intolerable i clarament totalitari que es tracte d'interpretar la Declaració de Drets Humans com es vullga, inclús donant una galtada a la gramàtica i al sentit comú.

Per això no m'agrada que em diguen, per exemple, que l'avortament és un dret. No ho és ni per al fill que no naix ni per a qui participa en ell. Per això pense que els seus defensors no poden denominar-se progressistes perquè consideren que la vida humana no té valor.

El mateix crec dels que es declaren de fet a favor dels terroristes contra les victimes, com alguns partits o polítics que es van a assentar en el Congrés, no poden ser progressistes, són retrògrads perquè van en contra dels Drets Humans.

Ho tinc de tornar a dir, el meu ideal polític és la Declaració Universal de Drets Humans de l'ONU. En efecte, com a cristià, no puc amar el meu proïsme si no comence per respectar-lo. Per això el que he de dir és que podeu tindre les idees polítiques que vos done la gana, sempre que respecteu i defengueu els drets humans. Amb el pas del temps cada dia estic més convençut no sols de la veritat, sinó també d'allò que s'ha encertat d'este consell.

I, per descomptat, la persona, sindicat, partit o grup religiós que no es propose defendre els drets humàs que no compte amb mi, millor dit que compte que em va a tindre davant.

Feliç Dia.