Dia 2, del viatge a la marató de València.

     Molt bon dia a tots!

Dia 2, del viatge a la marató de València. 

D'ací a uns minuts realitzaré el segon entrenament per a la marató de València, el d'ahir va anar bé, vint minuts a un ritme suau, que repetiré esta setmana amb l'objectiu d'anar augmentant fins a arribar a l'hora de carrera contínua, llavors l'entrenament ja canviarà de nivell, ja serà un poc més divertit. De moment carrera lenta i curta.

Vinc de molts mesos de bicicleta i, el ciclisme, tots ho sabem, té en comú amb la carrera a peu l'entrenament de l'aparell cardiocirculatori i el respiratori, a més de que ja sabem el que significa un exercici prolongat i coneixem els efectes que té en el nostre cos esta activitat, i sobretot la facilitat que es té en el consum de greixos per a transformar-los en energia.

És a dir, no comence des del no-res. Es podria dir que ja posseïsc una base sobre la qual he de començar a construir l'entrenament de la marató.

La dificultat de canviar el ciclisme per la carrera a peu es troba en què els músculs, els lligaments i les articulacions de les nostres cames no estan preparats per a suportar una carrera a peu molt llarga. I és ací on em trobaré amb la part més divertida de l'entrenament per a la marató de València.

El major problema per a fer el canvi me'l trobaré, com no, en els músculs de les cames que s'han d'habituar a treballar excèntricament, és a dir els músculs encarregats de l'acció de “frenada” en el moment del contacte amb el sòl que han d'habituar-se a fer-lo.

D'altra banda, estos primers dies l'entrenament són senzills, ritme lent o siga un ritme en el qual es puga mantindre una conversa tranquil·lament. Tots hem experimentat que quan augmentem el ritme de carrera la nostra respiració s'entretalla i ens costa parlar i, de moment he d'evitar que això succeïsca.

En fi, anem per segon dia d'entrenament.