miércoles, 23 de julio de 2025

Dia 10, del viatge a la marató de València. El “llarg” i el “llarguíssim”.

     Dia 10, del viatge a la marató de València.

Molt bon dia a tots! 

Per cert, ahir ja vaig realitzar trenta minuts de carrera contínua. I com deia l'important i tal vegada l'indispensable per a córrer una marató és el fons i per tant els entrenaments anomenats “llargs” és cap a on vaig encaminat.

L'important ara per a mi és arribar a poc a poc a ser capaç de córrer uns trenta quilòmetres seguits, no obstant això, abans he d'arribar a l'hora de carrera contínua per a passar d'un entrenament basat en temps a un altre de distància amb un ritme establit.

A mi, personalment m'agrada diferenciar entre un “llarg” i el que jo denomine un “llarguíssim”, és a dir entre un entrenament que es troba entre els 15 i els 20 quilòmetres i el que es troba entre els 30 i 32 quilòmetres. En el meu cas només tinc pensat arribar a un “llarguíssim” que espere que siga dos o tres setmanes abans de la marató. És important arribar a la marató amb les cames fresques, si puc el “llarguíssim” ho realitzaré tres setmanes abans.

La distància del “llarg” l'aniré augmentant entre 2 i 3 quilòmetres en cada setmana. Recorde que és extraordinari com el nostre organisme s'adapta a esta classe d'entrenament, ja l'anirem veient. No obstant això, este entrenament se'ns pot complicar molt si ens saltem eixa lenta progressió. Una altra cosa que tinc pensada és que els “llargs”, de moment, els realitzaré cada dos setmanes, per descomptat quan aconseguisca arribar a l'hora de carrera contínua. Fins a eixe dia, tranquil·litat i a gaudir de la carrera lenta.

Una altra cosa important que ressaltar és saber perquè ens serviran estos entrenaments, resumint el més important per a nosaltres com a corredors populars és que potenciarem i farem més econòmica la nostra manera de córrer, el nostre aparell respiratori i circulatori millorarà, ens acostumarem al consum de greixos per minut i una altra cosa que sembla banal, però si ho pensem veurem que no ho és com és adaptar a la nostra ment a estar diverses hores corrent. D'ací ve que fer els “llargs” en solitari tinga tambe la seua part positiva.

Ja veurem quan arribem a eixos entrenaments quin serà el ritme en el qual els hauré de córrer. La idea és per exemple en els vint quilòmetres, fer els cinc primers i els cinc últims a ritme lent i els deu del mitj a ritme de marató, ara falta esbrinar quins seran eixos ritmes, que és tal vegada la tasca més divertida de tot l'entrenament.

No hay comentarios: