Dia 11, del viatge a la marató de València. De què serviría que el camí fora recte?

     Dia 11, del viatge a la marató de València.

Molt bon dia a tots! 

    Alguns dels qué heu vist els meus entrenaments estos dies en Strava m'heu dit que els estic realitzant massa lents. I jo no els discutisc que siguen lents, perquè en realitat són a un ritme lent, el que els discutisc és que siguen massa lents.

No vull entrar ara com ara en el tema dels números, però sense tindre en compte, de moment, el fet que estic començant a córrer, el ritme d'un minut més lent del ritme de marató no crec que siga massa lent. Si el meu ritme possible en el dia de la marató de València es troba al voltant dels sis minuts el quilòmetre que té d'estrany que córrega ara al voltant dels set minuts. Crec que és un ritme bastant ajustat. Ningú “roda” a ritme de marató.

En més d'una ocasió he comentat la importància que té l'encertar amb el nostre ritme de marató. Quin és el meu ritme de marató? una pregunta que és, al mateix temps, una invitació, un misteri que tanca més misteri i un salt al buit. Cal ser valent per a fer-la tan lluny de la marató i, alhora, anar responent-la al llarg de l'entrenament és el més temible i, alhora, el millor que hi ha.

Amb els anys es va avançant en la resposta i alhora van apareixent unes altres que em ronden dia a dia. El que no ha canviat, ni desitge que canvie, és que qui definirà la resposta serà el meu cos.

Un bon entrenament no és el que et dona totes les respostes quan el planeges, sinó el que t'ensenya a descobrir-les. Si no fora així, ens perdríem tot el camí, no avançaríem. Igual no avançarem en línia recta cap a la marató de València, però si amb la certesa que estem avançant. Cada dia, cada sessió d'entrenament ens va acostant més a ell

I jo, de nou, em pregunte: De què serviria que el camí fora recte? Què aprendríem si no arriscàrem, si no ens equivocàrem, si no començàrem de nou?

Tinc clar que cometré errors, m'aniré alguns dies pel camí que no és i només m'adonaré quan perda de vista la marató. Si no la veig, no la sent, ací no és. Al final, només espere continuar veient-la en cada gir de l'entrenament.

No es tracta de fer eixe entrenament a la babalà. Es tracta d'anar acumulant quilòmetres a poc a poc, sabent que, lo que podríem haver arribat a pensar que era un entrenament en línia recta, era una línia plena de corbes que ens acabarà portant al que realment desitjàvem.