Dia 6, del viatge a la marató de València.
Molt bon dia a tots!
Ahir va ser el primer dia de descans d'este entretingut entrenament per
a la marató de València, però dir descans ho és en part, perquè va ser un
descans actiu. Em vaig anar a rodar amb la bicicleta.
No enumeraré ara els beneficis que produïx el descans en un
entrenament, ja el faré més avant, supose, i no obstant això si que m'agradaria
fer una puntualització.
Una clau interessant és adonar-nos que un entrenament es pot considerar
com un treball, però un treball que té un caràcter de “mitjà”, és a dir: es
treballa per a alguna cosa, aconseguir un estat de forma. Entrenar no és una fi
en si mateix. Per contrast, la paraula “descans” ens convida, i quasi obliga, a
mirar quins són els “fins”, quin és el “per a què” dels nostres esforços. En
este sentit sí resulta raonable parlar que ahir sí que “vaig descansar”, encara
que em vaig anar a fer un volt amb la bicicleta. El descans d'ahir no és deixar
de córrer sinó canviar el “mitjà” per a aconseguir el mateix fi.
No es tracta de descansar perquè estiguem cansats per culpa de
l'entrenament, eixe descans ja arribarà, és a dir l'esgotament de les nostres
forces encara no és present. Hui dia s'identifica el dormir amb el descansar i
estos termes són distints. Existix d'una banda el descans passiu (dormir,
prendre una migdiada) i per l'altra el descans físic actiu: realitzar
d'activitats físiques que ens ajuden a aconseguir la fi pel qual entrenem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario