Molt bon dia, corredors!!!
Si hi ha alguna cosa que hem de fer esta vespra-nit si no hem d'entrenar, és gaudir del World Indoor Tour Gold Madrid 2025, serà l'última gran reunió del millor circuit del món de pista curta. Se celebrarà en la mateixa pista on fa uns dies es va celebrar el campionat d'Espanya, el Centre Esportiu Municipal de Gallur. Si això, ja demà repassarem un poc els resultats.
Ho dic hui perquè ho tingueu en compte.
Ara un tema interessant del qual hauríem d'estar informats resulta que l'1 de gener d'este 2025 va entrar en vigor la llista de Substàncies i Mètodes prohibits en l'esport. Així que us pose el document perquè tingueu la informació.
https://www.boe.es/boe/dias/2024/11/30/pdfs/BOE-A-2024-24951.pdf
I a més unes webs on resulta fàcil trobar eixe
producte que prendrem i saber si és dopatge.
https://www.wada-ama.org/en/prohibited-list
https://nodopweb.celad.gob.es/
Als corredors populars ens sol succeir que ens
estem dopant sense saber-ho, encara que en la majoria de les ocasions ho sabem
una miqueta.
Sabem que eixe medicament que ens recepte el metge
i que ens va curar d'un refredat o que ens va calmar uns forts dolors musculars
és legal i a més ens va ajudar eixe dia que no ens trobàvem bé per a entrenar i
no obstant això entrenem amb normalitat.
Existix en nosaltres un senyal d'alarma que ens va
avisar en el seu moment que això no era normal, no era lògic que poguera
entrenar amb normalitat eixe dia, eixe senyal d'alarma ens va arribar,
lleugerament, però ens va arribar, no va ser estrident, va ser tan lleu que
l'oblidem.
Amb el temps, si repetim eixos entrenaments amb
eixe medicament el temps suficient, la nostra ment comença a adormir-se en
relació amb eixa alarma. La nostra consciència comença a disminuir, passant de
la consciència al subconscient pràcticament inexistent. Ja no som ni tan sols
conscients que rebem el missatge. I clar, si no assignem importància al
missatge que alguna cosa estem fent mal per què el nostre cervell ha de parar
atenció, o millor encara, tractar de fer alguna cosa al respecte?
Quan no som conscients, no podem corregir i
aprendre dels nostres errors, ja que ni tan sols sabem que els estem cometent.
Inadvertidament, assumim que tot està bé. Si ningú ens informa que realment
estem fent alguna cosa que és un error, continuem realitzant eixos entrenaments
o competicions, aliens a les nostres faltes.
Encara que això puga semblar extrem, ens ocorre
tots els dies a tots.
Si ara ens anem als atletes que han donat positiu
en un control veiem que la lletania d'excuses absurdes és llegendària. Com
s'enganyen a si mateixos? La resposta és que ja no van rebre el missatge
d'error. En realitat, no pensen que estiguen enganyant. Per què haurien de
fer-ho? La part del seu cervell dissenyada per a informar-los no els deixa
saber res més. Això no ocorre instantàniament, sinó gradualment amb el temps.
Les nostres primeres transgressions, quan estem rebent el missatge d'error,
poden ser xicotetes.
Tal vegada, usem un suplement que promet augmentar
legalment els nostres nivells de qualsevol cosa. Una vegada més, pot ser
tècnicament legal prendre eixe medicament o eixe producte, ja que s'embene en
farmàcies o en comerços especialitzats, però les campanes d'alarma es disparen,
la qual cosa provoca un diàleg intern preguntant si ens sentim bé amb el que
fem. De nou, podríem explicar el conflicte interior dient: “és legal, tothom ho
pren, i el meu entrenador o metge va dir que estava bé prendre-ho”. Este patró
seguix, i amb cada missatge d'atenció, i la justificació que seguix, el senyal
d'error i el nostre cervell es tornen més tranquils i silenciosos.
Eventualment, quan arribem a la línia principal, en la qual usem ja drogues més
fortes, el senyal és tan baixa que ni tan sols som conscients d'això. Qualsevol
justificació ens funcionarà.
Com a persones, som amos de l'autoengany. El
problema de l'assot del dopatge en els corredors populars es deu, en part, a
este fenomen. En el moment en què els corredors arriben al punt de travessar
eixa línia mítica del dopatge de debò, en realitat ja no és un gran problema.
El problema en la lluita contra el dopatge no és la gran línia; En el seu lloc,
són totes les petiteses que conduïxen a ella.
No hay comentarios:
Publicar un comentario