Molt bon dia, corredors!!!
Hui
tenim per davant un dia intens d'atletisme, al matí ens posarem el dorsal a
Xàbia i els que no puguen córrer poden gaudir de la Marató de Sevilla, que
enguany comptarà amb 14.000 corredors, rècord. A la vesprada com no podia ser
d'una altra manera ens toca veure la jornada final d'eixe 61é Campionat
d'Espanya de pista curta que ahir ja vam poder gaudir.
Segons
la meua opinió el millor d'ahir va ser eixe rècord d'Espanya de la sevillana
Maribel Pérez en 60 metres de 7.15. El triple salt d'Ana Peleteiro que
aconseguisc uns més que respectables 14.33 que la situen com la millor marca
europea de l'any. Els 3000 metres de dones també em va semblar interessant i
molt renyit.
La
qüestió, interessant, de perdre o fracassar en l'esport radica en la
perspectiva i el significat que cada un de nosaltres li del resultat. Mireu,
segons la meua opinió, “perdre” és simplement un resultat. En tota competició,
algú guanya i algú perd, d'això es tracta en un esport. Jo puc donar el millor
de mi mateix, realitzar marca personal i encara així perdre perquè el meu rival
va ser millor o per alguna circumstància. Perdre és part del joc i una ocasió
per a aprendre.
Per
això perdre és inevitable. Sempre hi haurà dies en que l'altre corredor serà
millor. Perdre és només un pas més.
El
problema el tindrem si no veiem la diferència entre perdre i fracassar, ja que
el veritable fracàs no es troba a perdre o ser derrotat, sinó en la forma en
què reaccionem davant dell. Es fracassa quan ens rendim, quan deixem
d'intentar-ho, quan ens aferrem a l'excusa en lloc de la lliçó.
Així
que, quan ens enfrentem una derrota, perquè succeirà pregúnten-mos: He perdut o
he fracassat?
No hay comentarios:
Publicar un comentario