Anit en el lliurament de Premis del Circuit
Safor-Valldigna, mentres estava envoltat de tants corredors, parlant i
escoltant sobre la nostra carrera a peu vaig sentir moments d'emoció que em van
portar al fons més profund del nostre esport i la veritat recordi aquella
frase que: “la victòria pertany als més tenaços”.
Estem immersos en una societat en la qual ens fan
falta models i referents per a les persones i, la carrera a peu ens recorda que
aspectes a vegades menyspreats com el sacrifici, l'esforç, la frustració,
l'esperit competitiu i la sana ambició en nom d'un bé major continuen tenint
sentit hui dia, i que continuen sent tan necessaris com atractius per a molta
gent.
I és que en la carrera a peu continuen bategant
intuïcions espirituals que ens remeten a la millor versió de l'ésser humà, com
si del millor humanisme es tractara.
Vaig poder comprovar anit que la carrera a peu
continua sent el més important de les coses menys importants, però per això
mateix podem trobar en la noblesa de la carrera a peu una escola de vida i un
espai on poder emocionar-nos. Un lloc on aprendre i poder convertir-nos en
millors persones, perquè quan arriben les carreres més importants de la nostra
vida -que prompte o tard acaben per arribar-, aconseguim estar en bona forma,
ja ens toque guanyar o ja ens toque perdre.
Com sempre, una bona experiència sentir-se envoltats
de tants corredors.
Hui, per a anar calfant motors per als campionats de
pista curta que ens anirem trobant, este vídeo:
No hay comentarios:
Publicar un comentario