Molt bon dia.
He
estat pensant que moltes vegades les bones històries i les coses bones de la vida només li ocorren a qui
sap explicar-les. No és que eixes persones tinguen un imant per a les bones
històries, crec jo. Com si a ells els passaren més coses divertides, o més
romàntiques, o més sorprenents que al comú dels mortals. Més prompte, imagine
que els ocorreran les mateixes coses que a tothom… però la seua mirada sap
captar-les d'un mode que es torna una gran història que contar.
No
espere que tots estiguem d'acord, però a mi em fa a vegades eixa impressió. Puc
fins i tot aventurar-me a dir que ens hauríem d'entrenar, que si entrenàrem una
forma agraïda de veure la nostra pròpia vida la gaudiríem més.
Es
tracta de rellegir cada dia en eixa clau. Perquè si un mira bé, la nostra vida
està plena de motius pels quals estar agraït. Des del més insignificant al més gran.
Des de l'alba fins al capvespre. Respirar, caminar, abraçar a algú, xarrar amb
un amic, llegir una cosa apassionant, deixar complida una tasca, sentir-me
cansat després de fer esport…
Llavors
canvie la frase amb la qual començava: les bones coses només li ocorren a qui
sap agrair-les. Vull dir, ens ocorren a tots, però només les reconeix qui sap
agrair-les. I jo vull ser d'eixos.
En
fi, ara al meu balcó una esperançadora i agraïda temperatura de 14,4 graus i
una humitat del 76%, no està bé del tot, però em valdrà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario