Veig que hi ha una pràctica que comença a
normalitzar-se en els actes polítics, la de boicotejar-los per ser d'una
ideologia distinta. Veig també que per a això s'utilitza tot tipus d'argument
amb el propòsit de cancel·lar la veu d'aquells que pensen d'un mode diferent.
Què porta a impedir, en defensa de la
democràcia, que un altre mostre la seua visió?
Com hem arribat a esta paradoxa? Davant esta
incongruència no està de més que mirem a veure si en les nostres relacions del
dia a dia es pot trobar algun detall que ens porte a comprendre-ho. Segur que
en el nostre cercle més pròxim ens trobem amb persones que pensen diferent.
Convivim amb eixes persones? Com podem conviure amb eixes persones, sense
pretendre callar-les ni transformar les nostres conviccions en armes contra
ells?
La resposta sempre la trobem a practicar la
nostra capacitat d'escolta. No sentir sinó escoltar. Ens trobem a vegades en
situacions en les quals davant algú que expressa idees diferents a les nostres
estem més pendents de respondre i de donar la nostra opinió que ens oblidem
d'escoltar el que diu, de comprendre-ho.
Necessitem recuperar la capacitat d'escoltar.
Defendre la democràcia és crear condicions perquè també l'altre puga
expressar-se lliurement, encara que no ens agrade.
No hay comentarios:
Publicar un comentario