Seguiré un matí més amb el tema de les
protestes, crec que hem de pensar en les solucions a tot eixe malestar que
estem veient en tota Europa.
El primer que se m'ocorre és preguntar-los a
eixes persones que protesten. Intentaria explicar-los que sí, estem ja cansats
i ja no ens queda quasi esperança, però què és el que volem? Per què estem
cansats i sense esperança?
Es necessita buscar persones que reaviven els
somnis de totes eixes persones i que no sols existisquen els que aviven el foc
del cansament i la desesperació. No veig en la nostra societat actual moltes
persones que simpatitzen amb eixos somnis. S'han de prendre decisions, que és
precisament el que no estan fent els nostres polítics. És necessari reajustar
les partides de gasto, perquè, si no es dediquen a les necessitats urgents de
la gent, la situació empitjorarà i potser demà ens sumem també nosaltres a les
protestes, eixe és el camí.
De fet, no és cert que es tracte d'una crisi
que afecte només el col·lectiu implicat en les protestes. Esta joventut se sent
sola davant eixos problemes i sol ho poden superar si troben a algú amb qui
parlar. Han de trobar a persones en qui confiar i plantejar-los eixos temes. Em
preocupa quan veig que no es donen estos moments, perquè és inevitable que
estos jóvens tinguen els seus propis problemes, però amb qui parlaran d'això si
no és amb els adults?
Jo crec que existix una voluntat per part de
la majoria dels manifestants d'entrar en el sistema. Pense que al que s'aspira,
per tant, no és a una societat diferent, sinó a la possibilitat de resoldre els
seus problemes dins d'ella. No es critica el sistema, sinó el fet de no poder
entrar en ell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario