Segons veig el món he de fer-me algunes
preguntes sobre la nostra època: què estem construint?
La tecnologia està canviant ràpidament la
manera d'expressar-nos, les nostres relacions són diferents, les institucions i
les formes de poder estan variant la manera en què ens tracten. I crec que per
això he de triar en quina forma i amb quin mètode defendré la meua manera de
veure el món. No es tracta de decidir sobre el futur com a societat, sinó sobre
el present, perquè el vulguem o no la IA i les altres tecnologies que van
apareixent ja són part de la nostra vida quotidiana.
Sembla clar que va creixent un moviment que
intenta afermar un model tecnocràtic, es tendix a deixar que la lògica basada
en l'eficiència, en el control i en el benefici administre per si sol les
decisions personals, econòmiques i socials. Això posa de manifest clarament que
la tecnologia deixa de ser un instrument ja que, quan la convertim en jutge
acaba per establir què és el que s'ha de tindre en compte i què pot
descartar-se, deixa de contemplar la naturalesa, els animals, les mars, els
boscos, la terra com un regal que hem de cuidar i comencem a veure'l únicament
com alguna cosa que podem utilitzar per al nostre propi benefici i a les
persones com a engranatges d'un sistema que ha de ser cada vegada més eficaç.
Este model s'ha estés ràpidament en els últims
anys, també com a efecte de la difusió de la IA. En si mateixes, les
innovacions tecnològiques poden ser una gran ajuda per al desenrotllament humà
integral i la cura de la societat. Però, precisament pel seu poder, poden
actuar com un accelerador d'eixe model tecnocràtic i, per això, necessiten un
nou marc ètic i polític. Més poderós no significa necessàriament millor. En
este sentit, crec que la majoria de les persones que creuen és eixe poder de la
tecnologia no estan preparades per a utilitzar-lo amb encert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario