Existix el perill de què la nostra societat
siga víctima dels seus propis assoliments, els avançaments científics més
sorprenents, les gestes tècniques més prodigioses, el creixement econòmic més
espectacular, si no s'acompanyen d'un verdader progrés social i moral, es
tornen, en definitiva, contra el mateix home.
Per
això l'avançament tècnic, valuós en si mateix, necessita una anàlisi sobre la
visió que te del l'home. Si el desenrotllament de la tecnologia avança sense
una adequada maduració ètica i social, pot succeir que augmenten els mitjans
sense que cresca en la mateixa mesura la humanitat: es “té més”, però no se “és
més”, i l'home corre el risc de ser valorat principalment sobre la base del
rendiment que oferix.
Cal reconéixer un aspecte decisiu, en molts
casos, en el món digital, el control dels generadors de programes, les xarxes
d'informació, les dades i la capacitat de càlcul no és prerrogativa dels
estats, sinó de grans actors econòmics i tecnològics que, de fet, determinen
les condicions d'accés, les regles de visibilitat i les mateixes possibilitats
de participació.
Quan un poder de tal magnitud es concentra en
poques mans, tendix a fer-se opac i a eludir el control públic, i creix el risc
d'un desenrotllament distorsionat que provoca noves dependències, exclusions,
manipulacions i desigualtats.
Enfront d'esta concentració de poder en la IA;
la dignitat inalienable de la persona, el bé comú, la solidaritat, la justícia
social i la subsidiarietat s'han de convertir en els criteris per a jutjar i
discernir esta nova situació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario