¡¡¡Muy buenos días, amigos!!! 20/02/2025

     ¡¡¡Muy buenos días, amigos!!! 

Acabo de llegar del cuarto de aseo donde hoy he mantenido una charla un poco más corta con esa persona que se ve reflejada en el espejo y es que hay días en los que se necesita menos concentración y relajación para empezar el día bien limpio. 

Una de las cosas que le he dicho es que no todo es blanco o negro pues existen los grises y estos tienen muchas escalas. Qué no sea tan exagerado ni que no dramatice tanto por muy difícil que se le presente el día, y ¡ríete! Recuerda que tienes un carácter que a veces te lleva al catastrofismo y que lo debes controlar riéndote de ti mismo y de muchas de las situaciones de las que te preocupas en exceso.

Veo además que llevas unos días que te está costando entender la forma de actuar de algunas personas, está bien lo puedo entender, pero recuerda que eres de la opinión de que las personas son libres para tomar las decisiones que quieran y eso quiere decir que cuando se comportan de forma que te hace daño o que te parece injusto debes aceptar que se trata de su libertad. Recuerda que cada persona elige por donde quiere ir y tú no eres quien para juzgar o cuestionar esas actuaciones, sino comprender que son libres, de la misma forma que tú también lo eres para decidir actuar desde lo que eres y no según se comporten los demás.

En fin, no he podido continuar, el sonido del café saliendo de la cafetera me ha obligado a dejar la conversación, si eso, ya mañana continúo.

En mi balcón, ahora 16,3 grados y una humedad del 68% que como ya sabéis, si la temperatura se encuentra por encima de los 15 grados ya dejo de sobrevivir para empezar a vivir.

Molt bon dia corredors!!! 20/02/2025

     Molt bon dia corredors!

Quasi sense adonar-nos ja se'ns passat la mitat de la setmana i quasi sense voler ja estem esperant el cap de setmana, en ser atletes que practiquem la carrera de fons esperem el cap de setmana no sols per a veure atletisme sinó també per a córrer.

    Demà comença a Madrid la 61a edició del Campionat d'Espanya Absolut de Pista Curta, que d'assegur ens donarà molt de què parlar la setmana que ve, perquè comptarem amb 61 valencians, 37 dones i 24 hòmens, sens dubte una gran participació que ens hauria de donar motius per a parlar d'ella.

Tenim tres maneres de veure-ho, per Teledeporte, RTVE Play o en el canal de Youtube de la RFEATV, és a dir no tenim moltes excuses per a dir que no ho sabíem.

Només comenti de passada el 10K de Castelló, i no ho hauria d'haver fet perquè allí es va realitzar la segona millor marca mundial a només 6 segons.

He de dir que segurament quan es decidixca la sanció a Rhonex Kipruto que és l'actual posseïdor del rècord amb 26:24 obtingut a València el 12 de gener de 2020, eixa carrera que podem veure en el següent vídeo serà el rècord del món.

Per cert, Yomif Kejelcha, mentres estava guanyant el 10k de Castelló estava perdent el seu rècord del món de mitja marató que s'estava batent a Barcelona.

Gaudim:

https://youtu.be/rXPAmCQq4Zw?si=No9RFdZHYHKdXTER  

Molt bon dia!!! 19/02/2025.

     Molt bon dia.

He estat pensant que moltes vegades les bones històries i les  coses bones de la vida només li ocorren a qui sap explicar-les. No és que eixes persones tinguen un imant per a les bones històries, crec jo. Com si a ells els passaren més coses divertides, o més romàntiques, o més sorprenents que al comú dels mortals. Més prompte, imagine que els ocorreran les mateixes coses que a tothom… però la seua mirada sap captar-les d'un mode que es torna una gran història que contar.

No espere que tots estiguem d'acord, però a mi em fa a vegades eixa impressió. Puc fins i tot aventurar-me a dir que ens hauríem d'entrenar, que si entrenàrem una forma agraïda de veure la nostra pròpia vida la gaudiríem més.

Es tracta de rellegir cada dia en eixa clau. Perquè si un mira bé, la nostra vida està plena de motius pels quals estar agraït. Des del més insignificant al més gran. Des de l'alba fins al capvespre. Respirar, caminar, abraçar a algú, xarrar amb un amic, llegir una cosa apassionant, deixar complida una tasca, sentir-me cansat després de fer esport…

Llavors canvie la frase amb la qual començava: les bones coses només li ocorren a qui sap agrair-les. Vull dir, ens ocorren a tots, però només les reconeix qui sap agrair-les. I jo vull ser d'eixos.

En fi, ara al meu balcó una esperançadora i agraïda temperatura de 14,4 graus i una humitat del 76%, no està bé del tot, però em valdrà.

Molt bon dia corredors!!! 19/02/2025

     Molt bon dia a tots!!!

He vist que se'ns presenta un cap de setmana d'allò més interessant, amb dos esdeveniments que valen la pena tindre'ls en compte, així que hauré d'estar atent.

I el començament de la Circuit a peu de la Marina Alta em recorda que encara no he acabat amb el de l'any passat. He estat fent memòria i crec que entre els esdeveniments més destacables de l'any passat per a Dorsal 19 que he anat repassant en este principi de 2025 no es troba la gala de lliurament de premis del Circuit a peu de la Marina Alta que es va celebrar a principis del mes de juny.

Recorde haver dit alguna cosa de la del Circuit de Trial i la del Circuit de la Safor-Valldigna, però no em sona haver-lo fet d'esta.

Ha sigut fàcil, i resulta que vam estar representats per 6 dorsalers, però que molt ben representats, tres primers llocs, un segon lloc i dos tercers.

1ª.- MESTRE SASTRE, LAIA.  Aleví Fem          

3ª.- CARAVACA SALA, ANNA.  Cadet Fem                   

1r.- ALEMANY PONS, JOAN. Infantil Mes      

2n.- ALEMANY PONS, ÀNGEL. Infantil Mes  

3r.- BLANCO CISCAR, LINDA. Vet. D Fem

1r.- SALA FERRER, CARMEN. Vet. E Fem

Supose que ho hauré dit en alguna altra ocasió, però fer una bona classificació en un circuit de carreres no és fàcil. De fet, són molt pocs els dorsalers que arrepleguen trofeus en els tres circuits que tenim més a prop, d'ací la importància de reconéixer eixe mèrit que no és una altra cosa que agrair l'esforç que durant mesos cal fer.

Això d'agrair és molt senzill, done les gràcies i ja està, no obstant això, si ens parem a pensar un poc nos adonarem compte que agrair té per objecte recompensar d'algun mode a eixes persones pel benefici que ens han donat.

I ací comencen a complicar-se les coses, ja que si no veiem en què ens hem beneficiat tots nosaltres no podrem saber com agrair-ho. Sembla clar que només agrairé o donaré les gràcies si he obtingut algun benefici, tinga o no dret a ell, un benefici que a més i per tant és gratuït, ha de ser-ho perquè en cas contrari he pagat per ell i no necessite necessàriament donar les gràcies.

Si sé que he obtingut un benefici sorgix en el mi un sentiment pel qual em sent obligat a correspondre a ell d'alguna manera i brolla espontàniament la necessitat de demostrar-li'l quan tinga ocasió de fer-ho. Tinc consciència que soc deutor i em porta a admetre que els beneficis que he adquirit mereixen un reconeixement.

La veritable gratitud no és només dir gràcies. Agrair amb el cor és la resposta que brinden les persones nobles davant els beneficis rebuts. Hi ha una cosa innoble en el romandre impassible davant un benefici rebut. L'estoic Lucio Anneo Sèneca, ja deia que: “És ingrat el que nega el benefici rebut; ingrat és qui el dissimula; més ingrat qui no el descobrix i més ingrat de tots qui s'oblida d'ell”.

En fi, no vull a hores d'ara pecar d'ingrat, ja no tinc edat per a això, per això GRÀCIES! GRÀCIES LAILA! GRÀCIES ANNA! GRÀCIES JOAN! GRÀCIES ÁNGEL! GRÀCIES LINDA! GRÀCIES CARMEN!

Hui tampoc hi ha vídeo. He dedicat molt de temps a Somesport.

Molt bon dia a tots els corredors!!!! 18/02/2025

     Molt bon dia a tots els corredors!!!!

Hui vull destacar dos notícies que ens han d'omplir de satisfacció, i és que l'atletisme que ens envolta és de molta qualitat. Els clubs d'atletisme valencians tenen un nivell extraordinari.

Vegem, en els passats campionats d'Espanya de clubs en pista coberta o pista curta com es comença a denominar ara, els dos clubs són valencians. En dones el Diputació València C.A,

 

i en hòmens el Facsa-Platges de Castelló. Sent segons en hòmens el CA Fent Camí Mislata.

    Això ens hauria de fer reflexionar sobre la sort que tenim d'estar tan prop dels millors atletes d'Espanya.

En quina mesura esta proximitat ens fa millors?

Molts són els esports que es juguen en equip, però, encara que estiguem en un club de corredors la carrera a peu la veiem com una cosa individual, els nostres triomfs són individuals no obstant això som un club d'atletisme i també hauríem de buscar un triomf en equip.

A més dels valors que podem trobar en la carrera a peu individualment existixen valors que es multipliquen en participar en equip i que ens fan créixer com a persones: l'aprendre a treballar amb uns altres, el comprometre's amb una causa comuna, el perseverar junts en uns entrenaments que fan que les carreres cobren un altre sentit… I és que, enfront de l'individualisme que sembla imperar en la carrera a peu, poques coses en la vida podem fer sols.

Al final no és més que aprendre a viure que «soc perquè som». I és que córrer com a club té la capacitat d'evitar que algú crega que pot fer-ho tot sols, ensenyant la necessitat de companys.

Un club de corredors, sent un, té molts corredors, i els corredors, sent molts, formen un sol club. Ara bé, els corredors són molts, el club és un. Igual que en el nostre cos no pot l'ull dir a la mà: No et necessite; ni el cap als peus: No els necessite, el mateix succeïx en un club. I és que cada corredor és únic i contribuïx de mode particular a l'equip i, sense difuminar-se l'individu en el conjunt, ha de ser valorat en la seua especificitat perquè fa al bloc més fort. Els millors equips estan fets sempre de grans individus que no juguen per a si, sinó que saben posar-se al servici anteposant l'èxit del conjunt al seu propi.

Hem d'entendre també que, més encara, els corredors d'un club que es consideren més febles són indispensables. Competir en equip suposa saber-se part d'un cos que cal cuidar, portant al reconeixement i acceptació no sols de les capacitats i limitacions pròpies, sinó també de les dels altres.

I no suposa un mer respecte de la debilitat dels altres sinó una major cura. Igual que en la carrera a peu, en la vida es torna necessari aprendre a posar una major atenció i suport sobre les persones amb més dificultats, i això ajuda a desenrotllar la capacitat de no excloure a ningú i de viure atent a les necessitats de l'altre, especialment dels últims i més febles.

I quan es pren consciència que el meu “club” és més ampli que els qui fan part dels meus entrenaments diaris i s'eleva la mirada, s'obri la possibilitat de percebre i prendre consciència de tantes realitats que existixen que ens ajudaran a ser millors.

Hui, com ha sigut més llarg no hi ha vídeo.

¡¡¡Buenos días 17/02/2025!!!

     Comenzamos una semana, una más, ya no sé cuántas van de este 2025 pero ya se me ha pasado la sensación de algo nuevo, de estar estrenando una nueva vida con el cambio del año, todo eso ya se me ha terminado, ya mi vida funciona a ritmo de crucero. 

Aunque decir a “ritmo de crucero” no es aclarar mucho las cosas, parece entenderse que voy a una velocidad constante y segura, pero la vida tiene muchos ritmos en los cuales siempre es aconsejable ir seguro y a una velocidad controlable.

Lo normal debería de ser que supiera distinguirlos. Si estuviera enfermo, viviría a un ritmo; si estoy viajando, descubriré otro distinto; si estoy apenado o triste, llevaré otro; y otro distinto cuando me siento enamorado.

Nuestro estado marca el ritmo y nos tenemos que adaptar a él, es como bailar y, si nos cambian la canción pues adaptamos nuestro movimiento. Lo que sucede es que cada uno de nosotros ante una misma realidad podemos escuchar distintas músicas, unos ante el amor escuchan un rock and roll, y para otros tal vez escuchen un pasodoble. Pero escuchen lo música que escuchen, bailan.

¿Qué música vamos a escuchar hoy? No importa, lo importante es bailarla. Tal vez nos pueda ayudar cogerse de la mano o de la cintura y dejarse llevar, sea cual sea la música que se escuche.

Lo que no escucho, sino que veo es la temperatura en mi balcón, que ahora es de 13,8 grados con una humedad del 73%, pues eso, a bailar a ritmo de crucero.

¡¡¡Muy buenos días corredores!!! 17/02/2025

     Muy buenos días.

Comenzamos la semana con la resaca de un fin de semana impresionante, nuestras actuaciones sin embargo se han quedado en un segundo plano, y es que la gran actuación de Guillem en la Media Maratón de Barcelona bajando por primera vez de los 90 minutos, el tercer puesto de Gimenez en el Gigante de Piedra, la maratón de Bay en Castellón y la victoria de Carmen en la Font, no han sido suficientes para colocar en segundo plano los resultados de la Media Maratón de Barcelona y del 10K de Castellón.

Estamos en unas semanas donde los récords del mundo se están cayendo constantemente, y ayer bajo un poco más o mejor dicho “bastante” más el de Media Maratón y es que el ugandés Jacob Kiplimo estableció un impresionante récord mundial de media maratón de 56:42 en la eDreams Mitja Marató Barcelona by Brooks. 

    Pero atención, no lo consiguió un desconocido, es dos veces campeón mundial de campo a través, ya había tenido en su poder el récord del mundo de media maratón, ya en la San Silvestre Vallecana Kiplimo nos dijo que estaba en forma pues marcó sin esfuerzo 26:32 en los 10 km, hizo presagiar que algo grande podría suceder en Barcelona. Ha mejorado el récord mundial anterior de Yomif Kejelcha de 57:30 en 48 segundos, la mayor mejora individual en el récord mundial de media maratón masculina.

Para que se pueda batir un récord mundial en asfalto todos sabemos que se tiene que correr en unas condiciones ideales, y ayer en Barcelona se dieron con 13ºC y sin viento, y entonces, Kiplimo se convirtió en el primer corredor en romper los 57 minutos y estableció un mejor tiempo mundial de 40:07 para 15km en camino a su récord mundial de medio maratón.

Las mujeres tampoco se quedaron atrás con la marca pues Joyciline Jepkosgei realizo 1:04:13, una gran marca que la sitúa cuarta en la lista mundial de todos los tiempos, realizando récord de la carrera.

Se acordó antes de la carrera que el keniano Edwin Kimosong marcaría un ritmo de 2:45/km para los primeros kilómetros, pero ese ritmo final de 58 minutos resultó demasiado fácil para Kiplimo, ya que el ugandés, tomó el control total de la carrera a los ocho minutos de carrera. 

A partir de ahí, Kiplimo hizo una demostración de fuerza increíble, yendo cada vez más rápido hasta alcanzar los 5 km en 13:34, ya en ritmo de récord mundial. Para entonces, los kenianos Geoffrey Kamworor y Samwel Mailu viajaban juntos con 19 segundos de retraso, mientras que el campeón europeo italiano Yemaneberhan Crippa se situaba en cuarto lugar con un tiempo de 14:02.

Kiplimo comenzó a recorrer los siguientes kilómetros en un tiempo de 2:40-2:42 para pasar por el punto de control de 10 km en 26:46, claramente dentro del ritmo récord mundial de 27:15, mientras que Kamworor y Mailu marcaron un tiempo todavía rápido de 27:39 frente a los 28:02 de Crippa. El líder solitario continuó aumentando su cadencia durante la segunda mitad y su tiempo parcial de 15 km se registró inicialmente en 39:47 antes de que se confirmara después de la carrera como 40:07 , mejorando su propia mejor marca mundial. Para entonces, quedó claro que, salvo desastre, volvería a ser el poseedor del récord mundial, ya que sus tiempos parciales sugerían que incluso un tiempo final por debajo de 57:00 era más que factible.

El as ugandés no flaqueó en los últimos kilómetros y logró un tiempo de 53:42 para el tramo de 20 km y completó otro tramo de 10 km en 26:46. Terminó con un vertiginoso tiempo de 56:42, una actuación espectacular, ya que el récord mundial anterior estaba en 57:30.

En fin, ahora a esperar la maratón de Londres donde lo veremos correr.

https://youtu.be/A0AhorAHBJA?si=xS4yV-aA8Xh9zC52

https://www.youtube.com/live/3i9bi14yumQ?si=xZoadWmsXaHngFYB  

 

Molt bon día a tots.

     Molt bon dia a tots. 

No serà la primera vegada que ho diga ni tampoc l'última però els rècords estan per a batre's. Ahir es va batre un que portava 21 anys en actiu, un que posseïa ni més ni menys que Kinenisa Bekele, el de 5000 metres en pista coberta.

https://www.mundodeportivo.com/running/20250215/1002408136/grant-fisher-vuelve-volar-le-quita-record-mundo-kenenisa-bekele.html

I, no tindrem més remei que col·locar en la nostra memòria este nom: Grant Fisher. I, és que fa només una setmana que este senyor ens va regalar, com ja recordàreu el de 3000 metres i això amics meus ja no pot ser un dia de ratxa.

Ho repetiré per a assegurar-me que quede clar. Grant Fisher, un corredor americà, acaba de trencar dos rècords mundials en un lapse d'una setmana.

Sí, ho sé, ara s'entrena i es corre amb sabatilles super ràpides i que això enterbolix els nostres raonaments a l'hora de comparar estes marques amb les de fa dècades, però no és gens fàcil córrer 12.44:06 en pista coberta, no estic ara per a fer el càlcul, però feu-lo quan tingueu temps i veureu que a eixa velocitat passar les corbes de la pista curta no és gens fàcil.

Si mireu la segona part de la carrera us adonareu de què es tracta d'una obra mestra, el ritme de les 10 voltes últimes sembla realitzat per una IA, i és que a 30’’ la volta que són 15’’ els cent metres és estar a l'altura dels àngels. Repetisc, en pista coberta.

Només afegiré, perquè ho acabe de mirar, que este senyor ja estava en forma en l'olimpíada on va ser tercer en els 5000 i 10000 metres, val, estava en forma, però això és un altre nivell.

En fi, gaudiu de la carrera, val la pena.

https://youtu.be/1s1sqXnXEnE?si=vQ-8VCap4Lpd3c35

¡Buenos días! 16/02/2025

 

Muy buenos días.

Antes de que se pase: La ¡ENHORABUENA! Por tu cumpleaños, Carlos.

Creo recordar que ahora vamos a entrar en unos días en que están felicitaciones se van a repetir, no recuerdo con exactitud para quienes, pero personas hay que están al día en estas celebraciones. Vaya por delante mis felicitaciones.

Yo al menos no he sido uno de esos típicos románticos que quieren morir jóvenes y me alegro de no haber tenido nunca esas ideas.

Y es que me da rabia que esta misma sociedad que esta haciendo todo lo posible por alargar la esperanza de vida es la misma que nos condena. Al tiempo que nos vanagloriamos de la longevidad como logro social proclamamos el “aprovecha el día” como un objetivo a cumplir lo que nos hace quedarnos aparte, pues en ningún lugar se aprecia nuestra sabiduría y experiencia.

Es la contradicción de poner el acento en hacer miles de cosas y nos olvidamos de que ahora cuando ya somos mayores pesa más lo que somos que lo que podemos hacer. Es la triste paradoja de valorar más el cuerpo y menos a las personas.

No sé cuánto duraremos cada uno de nosotros, pero la vida no se mide solo en años. Más allá del tiempo que tengamos la suerte de vivir, nos lo jugamos en el sentido que le queramos dar a nuestra existencia. Por mucho que nuestra cultura nos lo recuerde día tras día el entretenimiento, la salud, el éxito o la buena gastronomía no son estas las puertas de la felicidad si las seguimos poniendo en el puñetero centro.

Quizás es todo más sencillo y pasa por vivir cada instante en clave de estar a gusto con las personas que nos rodean y desde allí dar sentido a toda nuestra vida, ya cumplamos 69, 70 o 103 primaveras.

En fin, ahora en mi balcón, unos 12,3 grados y una humedad del 79%, pues bien, intentaré a pesar de todo que hoy sea un buen día.  

Pequeños inconvenientes.

    “Dicen que los viajes ensanchan las ideas, pero para esto hay que tener ideas”. (G. K. Chesterton)

    La idea que tengo ahora es la de comenzar a pedalear a finales de marzo, ya muy cerca del mes de abril, así que ya os podéis imaginar que en estos días estoy sacando todo el material y empezar a revisarlo, así como a colocar definitivamente los porta alforjas i preparar la bicicleta para el viaje. 

    Se dice que no hay fiesta sin su víspera, y es así, es verdad que ya llevo semanas preparando el poco material que he adquirido nuevo y los cambios que he realizado en la porta alforjas, pero las sorpresas que siempre nos llevamos al revisar el material que con tanto cuidado guardamos hace meses están por llegar.

    Las patas de la silla han sido lo primero que he descubierto que necesita un arreglo, lo segundo que el vaso con el que me caliento la leche o hago el café no se sujeta en el hornillo nuevo, no lo pensé ni lo medí, y ahora algo tendré que pensar,  o buscar un vaso más grande o encontrar una rejilla para el quemador donde se asiente bien el vaso. 

    Y aún no he visitado la caja donde está la tienda ni el resto del material de camping, pero aun hay tiempo para ir solucionando esos pequeños problemas que de seguro continuaran apareciendo. 

    Intentar preparar un viaje sin problemas es complicado y yo diría que casi imposible, nadie quiere problemas, pero pretender olvidarse de esa posibilidad es como pensar que una moneda solo tiene una cara, es algo que viene con los viajes y algo que tenemos que asumir como parte de esa preparación. 

    Hay un buen sistema para que no nos amarguen esas pequeñas dificultades, es darles sentido y no perder el objetivo por el cual se nos han presentado. Eso no nos impedirá los problemas ni los solucionará, pero sí nos ayudará a resolverlos de otra manera. 

    La cuestión es darse cuenta de que nos vamos a encontrar siempre con inconvenientes que nos complicarán la preparación del viaje, que incluso nos pueden dar vértigo, pero sin duda nos harán crecer como viajeros y darán un sentido más profundo a nuestro viaje. 

    Hay que asumir todos estos pasos, aceptar que un viaje en bicicleta al estilo clásico conlleva estos inconvenientes y hay que asumir los. 

    https://www.instagram.com/vicent1956/?hl=esv