Bon dia!!!

 

No recorde ara qui ho va dir, però vaig llegir en algun lloc que tot el que existix mereix morir.

I si eixa frase tinguera raó Per què mereix morir? L'única explicació que jo li veig a estes hores de la matinada és que el desig que jo tinc és un desig sense fi i que tot el que existix no em dona una satisfacció adequada per al meu desig. Si jo mire tot el que m'envolta i m'agrada amb insatisfacció i amb ressentiment perquè no és la resposta adequada al meu desig. Llavors el que faig és obviar-ho o, si em concentre en el meu desig més profund, la meua relació amb el món és una relació negativa. Com pot ser positiva si no he trobat res que val la pena? Que val la meua vida?

És possible trobar una manera d'assaciar eixe desig en el cristianisme, però només es pot veure practicant-lo, el que succeïx és que moltes persones no troben resposta en cap lloc. Una gran part de la nostra joventut té desitjos i no tenen un camí cap a ells i d'ací ve que es tornen violents, perquè reaccionen quan es pregunten: Quin dret tens tu de ser feliç si jo soc tan infeliç?

Ens trobem amb una altra possibilitat i és que moltes persones opten per la indiferència, és a dir reduïxen el seu desig. I és que, si tenen la força per a viure amb intensitat el seu desig, que cal no oblidar que sempre és un desig de felicitat plena, s'adonen que viuen desesperats. I eixa persona per a obviar que està desesperada ha de reduir el seu desig. I al final ens trobem davant una generació que viu reduint el seu desig.

I quan eixes persones s'adonen de la grandesa del seu desig es desesperen i ixen al carrer i destruïxen el que troben. És això dolent? Per descomptat. Però cal entendre per què. Els bojos no tenen raó, són bojos, però tenen raons. I si no entens les raons de per què es van tornar bojos, mai els podrem ajudar.