Bon dia!!!

 

Espere que estiguem d'acord que tota societat es basa en unes relacions socials, per tant, té molt a veure amb la realitat de les persones. I això succeïx en totes les societats, des de les primitives fins a les modernes. Tota societat produïx algun tipus de cultura. Una cultura que compartim sense adonar-nos. No vull dir amb això que tots tinguem els mateixos valors ni les mateixes idees, però si que compartim alguna cosa que en una certa manera donem per descomptat.

Un bon exemple seria la manera d'expressar-nos. Es compartix un idioma; podem tindre les idees que vulguem, lo que siga, però compartim el mateix idioma. Pots intentar usar paraules distintes, però continues transmetent una cosa que ens representa.

Qualsevol societat hauria de basar-se en una realitat humana que es donara per descomptada. Però això ha canviat. Veiem com, des de fa dècades, existix una crisi del concepte mateix de la realitat de les persones. Per exemple: ja no hi ha connexió o existix molt poca entre la societat i el territori en la qual se situa. Estem globalitzats.

La nova economia ha fet desaparéixer una economia pròpia de qualsevol societat. Fins i tot el nostre treball ja no fomenta les relacions socials. I això és nou. Abans, qualsevol gremi tenia la seua pròpia manera de parlar, la seua manera d'expressar-se, tenien una cultura. Tenien alguna cosa en comú; sabien que ho tenien. Això s'ha acabat. Ja no hi ha classe treballadora. El que tenim és persones massa individualitzades. Les nostres relacions amb els altres es produïxen en Internet, en el ciberespai. Ja no són amb el meu veí. Ja no vaig al carrer del costat a comprar menjar. Ho mire en Internet, em desplace quilòmetres a centres comercials lluny del meu veïnat. Ja no conec a la persona que cuina el que menge. Ja no tinc converses amb els meus veïns.

La vida social s'ha tornat fragmentada, individualitzada i globalitzada i això es manifesta en la cultura. Estem en una cultura global. Puc formar un grup de corredors amb gent d'Itàlia, França, etc. En eixe grup només parle de córrer i mai conec a eixes persones. El món està segmentat i, per això, tenim una crisi del concepte mateix del que som. La cultura de la societat on vivim ha de reflectir com entenem les nostres relacions amb els altres.

Ara el que tenim són unes relacions artificials i uns contactes socials que són impersonals, d'ací ve que el concepte del que som com a éssers individuals siga tan difícil de definir.